Resultats de la cerca
Es mostren 3264 resultats
Eduardo Pondal Abente
Literatura
Poeta gallec.
Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos 1886 Deixà…
Serge Poliakoff
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista rus.
Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat
Giovanni di Paolo
Pintura
Pintor senès.
Format amb els pintors de la sagristia de la catedral de Siena i amb di Bartolo, com ho demostren les dues taules amb la figura de Crist conservades a la Pinacoteca Nazionale de Siena, el Políptic Pecci 1425, escampat en diverses collecions i la Mare de Déu 1440, Museum of Fine Arts, Boston El seu estil evolucionà en contacte amb l’obra de P Ucello i G da Fabriano A aquest segon període corresponen el Políptic 1445, Galleria degli Uffizi i el Judici Universal 1460, Pinacoteca Nacionale, Siena El seu estil es caracteritza per una certa ingenuïtat i una definida irrealitat
Louis Gauchat
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina
László Nagy
Literatura
Poeta hongarès, un dels creadors literaris més populars de la postguerra.
Publicà volums de poesia i de traduccions poètiques a partir del 1949 Influïren sobre la seva obra la poesia folklòrica i els trets surrealistes del poeta hongarès AJozsef La seva etapa més madura es caracteritza per imatges suggestives i visions poètiques d’una gran complexitat Els seus volums principals són Deres majális ‘Festa de maig amb gebrada’, 1957, Himnusz minden idöben ‘Himne a tothora’, 1965, Arccal a tengernek ‘De cara a la mar’, tria de poemes, 1966, Versben bújdosó ‘Exiliat al vers’, 1973, Csodafiú-szarvas ‘El fill-cérvol miraculós’, 1977 i Jönnek értem a harangok ‘Les campanes…
Dionisio Ridruejo Jiménez
Història
Literatura
Política
Poeta i polític castellà.
Fou membre destacat de Falange Española, que després abandonà voluntàriament 1942 per la seva evolució política, i fou empresonat diverses vegades Fundà el Partido Social de Acción Democrática 1957, participà en el Congrés de Munic i fou exiliat després durant dos anys Fou un dels fundadors d’Unión Social Demócrata Española 1974 Poèticament pertangué a l’anomenada Generació del 36 i es caracteritzà per un classicisme formal i una inspiració garcilasista Publicà reculls poètics En once años 1950, Hasta la fecha 1962, i en prosa Escrito en España 1962, i pòstumament Casi unas…
Maria II de Portugal
Història
Reina de Portugal (1826-53).
Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats, miquelistes,…
Esteve Marc
Autoretrat d' Esteve Marc
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando
estil Directori
Fase del neoclassicisme, transitòria entre l’estil Lluís XVI i l’estil Imperi
.
Prengué el nom del Directori francès, sota el qual s’inicià i es desenvolupà, principalment en l’àmbit del mobiliari i de l’orfebreria Es caracteritza per l’abandó gradual de la sumptuositat cortesana de l’estil Lluís XVI i per la implantació d’una faiçó més sòbria i funcional, inspirada en l’art romà Hi predominen les formes quadrades, i l’ornamentació —que inclou motius egipcis— apareix independent de l’estructura El moble que illustra millor aquest estil és la cadira, amb respatller de curvatura excedent, el model del qual es deu fonamentalment a Georges Jacob, l’ebenista més important del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina