Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
herbari

Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…
Peret
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut el dissenyador gràfic i il·lustrador Pere Torrent.
Desenvolupà la seva primera activitat en el món editorial Entre el 1970 i el 1975 residí a París, on començà a conrear la illustració Novament a Barcelona, ha realitzat dissenys per a diverses publicacions, illustracions, cartells, logotips, etc Empra un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes Parallelament a la seva tasca com a dissenyador, s’inicià com a escultor amb la plasmació en ferro d’alguns dels seus emblemàtics dibuixos antropomòrfics El 1989 guanyà el premi Laus de disseny gràfic L’any 1992 el govern holandès li…
Christian Wolff

Christian Wolf, en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia,…
nisina
Alimentació
Substància antibiòtica, de composició polipeptídica, produïda per Streptococcus lactis
.
La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…
microforma
Arxivística i biblioteconomia
Microfotografia d’un document.
Hom la utilitza indistintament en negatiu o en positiu És llegida per transparència i hom pot obtenir-ne reproduccions sobre paper mitjançant aparells lectorsreproductors La informació guardada per aquest sistema és molt diversa documents antics manuscrits, incunables, obres exhaurides, etc, material molt voluminós diaris, arxius, etc, treballs d’investigació actuals tesis, catàlegs bibliogràfics, etc A partir dels anys setanta augmentà l’ús de la microforma a causa de l’estalvi d’espai del 95 al 99% i d’economia un cost molt inferior en la reproducció que representa i, en certs…
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista…
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…
sítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 19 cm, que tenen els tarsos curs, les ungles fortes i ganxudes, 12 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Recorren fàcilment els troncs verticals tant de cap per avall com de cap per amunt sense recolzar-se en la cua, que és molt curta, mentre exploren les esquerdes de la fusta cercant els insectes que hi habiten El bec, que és recte, esmolat i ben desenvolupat, no els serveix per a foradar els troncs, però l’empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les nous i avellanes, dels quals també s’alimenten Comprèn 27 espècies, que pertanyen als gèneres Sitta, Neositta, Hypositta i Daphoenositta , i habiten als boscs i arbredes de l’Amèrica del Nord, Àsia, Austràlia, Europa,…
arioso
Música
Recitatiu acompanyat, essencialment vocal, de caràcter molt melòdic, mesurat, expressiu, que té el seu lloc entre el recitatiu pur i l’ària.
Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries Händel, Bach L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària
Thomas Salmon
Música
Teòric musical anglès.
Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina