Resultats de la cerca

Situada dins el comtat de Berga i del bisbat d’Urgell, l’església de Santa Maria de Vallcebre fou, fins a l’edat moderna, església parroquial El lloc de Vallcebre Balceber és esmentat l’any 948 com un dels límits de l’església consagrada de Sant Andreu del Paradís de I parte in termino de Balceber L’església és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del final del segle X o de començament de l’XI, amb la qual cosa cal pensar que era construïda i tenia el títol parroquial L’any 1197 en el testament d’Estefania d’Isarna s’esmenten deixes a les esglésies de…

Sant Quintí no conserva cap testimoni de la seva construcció romànica car l’edifici actual és obra de les modificacions dels segles XVII i XVIII L’església, però, és una de les més antigues, documentalment, de la comarca Taravil o Travil fou un dels punts de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878 aquesta repoblació iniciada pel comte va permetre al bisbe d’Urgell Galderic, de refer-hi també l’organització religiosa i parroquial, concretament a les esglésies de Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint, la Mora,…

Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic La primera notícia de l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on entre les parròquies de la vall de Lord figura la de Besora “…

De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa Castell de Vallferosa i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa “ Sanctum Petrum de Vallisfraose ” Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III, de…

Aquesta església és situada al poble de Vilanova de les Escaldes, del qual és el temple parroquial No és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, datada l’any 819, que sembla que fou redactada, en realitat, al final del segle X Tanmateix, el lloc de Vilanova és conegut des de l’any 926, en què el comte Miró II de Cerdanya llegà en testament a la seva filla Goltregoda l’alou de Vilanova Per a tenir notícies de la parròquia de Vilanova cal esperar fins el 1247, que Blanca de Mataplana, esposa del difunt Galceran II d’Urtx, i els seus fills van vendre a Arnau Mercader i a…

El poble de la Figuerosa és emplaçat al vessant sud-oest del turó de Molí de Vent 422 m d’altitud Del seu antic castell, a redós del qual s’originà la vila, tan sols resta el seti on s’alçava, dalt d’un turó que domina la població Les primeres referències de la Figuerosa parlen de la seva conquesta per part del comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 donà el lloc i el castell d’ipsa Figerosa , situat al terme de Guissona, a Arnau Traver Poc després, el 1098, el nucli de la Figuerosa és esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona A l’inici del segle XII, l…

Espígol és en l’actualitat una partida del terme de Tornabous, a llevant d’aquesta darrera població, on es troba un important poblat ibèric conegut com “El Molí d’Espígol” A la part més elevada d’aquesta partida, damunt un petit turó, es troben les restes del poble medieval d’Espígol, el terme del qual és esmentat probablement des del 1090 Consta que aquest any Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica un alou que tenia a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i de la seva església es…

El petit nucli de Claravalls, a 337 m d’altitud, s’emplaça a llevant del tossal d’Espígol Al punt més elevat de la població es construí el castell medieval, el qual ha arribat a l’actualitat totalment modificat i en un deficient estat de conservació El lloc de Claravalls és documentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona La fortalesa de Claravalls formava part dels límits més occidentals de la marca de Berga una de les primeres referències documentals consta en el testament de Pere Ponç, datat l’any 1116, el qual llegà el castrum de Claresvals a la seva…

Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el paisatge…

Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…