De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica; malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa (Castell de Vallferosa) i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona. La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa (“Sanctum Petrum de Vallisfraose”). Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III, de confirmació de privilegis i esglésies de Santa Maria de Solsona, dirigida a Guillem, prepòsit d’aquesta església. L’any 1107 el vescomte Guerau Ponç, la seva muller Adelaida i llur fill Ferrer donaren a Santa Maria de Solsona l’església de Vallferosa, juntament amb les altres del seu terme. A l’escriptura de la segona consagració de l’església de Santa Maria de Solsona de l’any 1163, es menciona entre altres esglésies la de Vallferosa. Novament se’n fa referència a la butlla del papa Alexandre III, de l’any 1180, i a la del papa Climent III, de l’any 1188, ambdues atorgades al prepòsit Bernat de Solsona i als seus canonges. Al document del final del segle XIII del cartulari segon de Santa Maria de Solsona (foli 99), hi ha una relació d’esglésies pertanyents a la canònica de Santa Maria de Solsona, entre les quals figura la “ecclesia de Vaylferosa, quartam partem primiciarum et albergam”.