Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
muntanya Pelada

La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
François Bédos de Celles
Música
Orguener i investigador francès.
Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert…
Estadi Municipal Paco Águila
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri del Canyet de Badalona.
També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits
Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat

Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat
Ajuntament de Cornellà
Atletisme
Estadi d’atletisme de Cornellà de Llobregat.
La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de Catalunya d’…
Sos del Rey Católico

Aspecte del poble de Sos del Rey Católico, amb l'església i el palau Sada al fons
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Sangüesa.
Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…
Son Gotleu
Barri
Barri de Palma (Mallorca).
Situat a l’Est de la ciutat, dins el districte de Llevant, entre els barris de Son Canals i La Soledat, és construí arran de l’eixamplament de la ciutat iniciat el 1943 Conté una gran diversitat arquitectònica perquè a partir dels anys cinquanta les primeres cases unifamiliars s’anaren substituint per blocs de pisos Segons l’Observatori Municipal de la Igualtat de Palma, el 2011 era el barri amb més extracomunitaris de la ciutat El 44% dels homes i el 32% de les dones que hi estaven empadronats havien nascut fora de la Unió Europea Durant la primera dècada del s XXI fou el focus…
via romana

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
© Arxiu Fototeca.cat
Història
A l’antiga Roma, nom donat a cadascuna de les línies terrestres establertes que constituïen la xarxa de comunicació amb tots els punts principals de l’Imperi Romà.
Durant la república, hom construí la via Llatina i la via Salària A la via Àpia 312 aC, que unia Roma-Càpua-Bríndisi, hom utilitzà lloses de pedra Posteriorment foren construïdes la via Flamínia 220 aC i la via Emília 187 aC S’estengueren progressivament cap a les províncies més allunyades de l’Imperi Vista parcial d’un sector de via de l’imperi romà a la ciutat de Tarragona © Arxiu Fototecacat Als Països Catalans la xarxa es desenvolupà des del s II a partir de la Via Augusta, que unia Roma amb Gades Cadis Subsistiren fins a l’ordenació de camins feta per Felip V el 1718…
curenya
Militar
Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl, i així, poder-la moure amb facilitat.
La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no…
goleta
Transports
Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.
Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina