Resultats de la cerca

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el…

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de…

A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897…

El 1932 publicà la seva obra Los latifundios en España Formà part de la Comissió Tècnica encarregada pel govern de la República per a la redacció del projecte de Reforma Agrària després del triomf del Front Popular Fou catedràtic de l’escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, que dirigí del 1936 al 1939 Bandejat, el 1939, dirigí l’estació de viticultura i enologia de Requena fins el 1961 Fundà la Unió de Viticultors de Llevant i la Confederació Nacional de Viticultors, així com les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” Contribuí igualment a la creació de…

El seu primer èxit fou la cantata Hymnus els hereus de la Muntanya Blanca 1873 Els Cants moravis 1876 i les Danses eslaves 1878 i 1886 li obriren les portes del públic anglès el 1884 dirigí a Londres el seu Stabat Mater Fou director del conservatori de Nova York 1892-95, on s’interessà pels ritmes i les melodies populars dels EUA Del 1901 al 1904 dirigí el conservatori de Praga Escriví nou simfonies la Novena , dita del ‘Nou Món’ 1893, ha esdevingut cèlebre, bé que les tres anteriors Sisena , 1880 Setena , 1885 Vuitena , 1889 són igualment remarcables Deixà música…

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en…

Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb  Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà…

Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986…

Format al Club Bàsquet Manresa, aviat deixà la pista per la banqueta Als anys setanta treballà en la creació d’una estructura esportiva en l’escola on era professor, la qual donà lloc a la formació del Grup d’Esports Badia-Solé, del qual dirigí els equips de base femenins fins bona part dels anys vuitanta, ja sota la nova denominació de Bàsquet Manresa Sant Francesc Obtingué el Campionat d’Espanya infantil femení amb un equip en el qual destacà la jugadora Nina Pont També dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs 1978-80, fou ajudant d’Antoni Serra al CD Manresa…

Dirigí l’alçament camperol de 1542-43 contra Gustau Vasa, els exèrcits del qual vencé Sufocada la revolta 1543, fou capturat i executat