Resultats de la cerca
Es mostren 2100 resultats
Josep Antoni Reventós i Poch
Cristianisme
Eclesiàstic trinitari.
El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de 1825,…
Xavier de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí.
Nom de religió del missioner Xavier Borrell i Roca Després de cursar estudis eclesiàstics als seminaris diocesans de Barcelona i Vic, professà a I'orde caputxí el 1933 i el mateix any rebé I'ordenació sacerdotal El 1934 fou destinat a les missiona d’Amèrica, a la missió del Caquetá Colómbia Hi exercí el seu treball a Mocoa i Puerto Asís Posteriorment, fou traslladat a La Chorrera, on fundà un internat indígena i des d’allà féu diverses expedicions missionals Fou capellà de la polèmica colònia penal Araracuara 1953-1954 Missioner emprenedor i explorador, el 1955 sortí de Leticia i, pel riu…
Francesc Sadoc Vilarrasa
Cristianisme
Eclesiàstic dominic.
Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de Califòrnia Hom el…
Antoni Vilardevall
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la traducció al castellà del…
Ramon Vidal i Casals
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic escolapi.
Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement al seu…
Ató
Cristianisme
Eclesiàstic germànic.
Abat de Reichenau 888-913, arquebisbe de Magúncia 891-913 canceller de l’imperi germànic, el 905 renuncià a l’abadia d’Ellwagen, que posseïa des del 889 Conseller de l’emperador Arnulf, l’acompanyà a Roma el 894 i el 896 aquest darrer any hi rebé el palli del papa Formós Padrí i tutor del fill d’Arnulf, Lluís IV, intervingué en el govern durant la seva minoritat i en rebé el monestir de Lorsch Extingits els carolingis a la mort de Lluís IV 911, Ató contribuí a mantenir la unitat del regne i igualment a l’elecció de Conrad I, que ell coronà Inicià la construcció de l’església de Sankt Georg de…
David d’Astròs
Cristianisme
Eclesiàstic occità.
Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic
Josep d’Asprer
Cristianisme
Eclesiàstic austriacista.
Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona 1705 El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V El 1719 fou membre de les juntes de la Generalitat de Catalunya Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona 1714
Henri Grégoire
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Diputat als Estats Generals 1789, es manifestà gallicà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat Bisbe de Loir-et-Cher 1791, presidí la Convenció Intentà de reformar l’Església gallicana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat 1801 es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació i la…
José María González Ruiz
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic andalús.
Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina