Resultats de la cerca

Exercí el periodisme a la revista “Redacció” 1932-35 Fou redactor en cap i secretari de redacció de la revista Destino 1939-44 Catedràtic de literatura, publicà el llibre Ciudades en España 1944 i és autor de nombrosos assaigs i articles En memòria seva, el mateix any que morí fou instituït a Barcelona el premi Eugenio Nadal de novella en llengua castellana

Treballà amb John Grierson Entre les seves obres cal destacar Granton Trawler 1934, una de les més vives del documentalisme britànic, Thirty Million Letters 1963, Snow 1965 i Wild Wings 1966, que guanyà un Oscar Durant la Segona Guerra Mundial produí documentals per al govern britànic Els anys quaranta s’apartà de la direcció i exercí també com a crític cinematogràfic

Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit

Exercí com a gerent de la Indústria Velocipedista Espanyola, on assumí tasques d’organització de curses, muntatge de reunions gremials i collaboració amb la Volta a Catalunya i la Festa del Pedal L’any 1912 obrí la botiga Bicicletes Amat a Barcelona, negoci que s’amplià al Papiol i que prosseguiren fills i nets El local de Barcelona tancà les portes el 2008

Format a la Universitat Laboral, el 1973 passà al Gimnàstic de Tarragona i jugà a tercera divisió Debutà a primera divisió la temporada 1979-80 amb el Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc partits Posteriorment jugà amb l’Hèrcules Club de Futbol 1980-87 i la Unió Esportiva Lleida 1987-88, a segona divisió Exercí de representant de jugadors

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari…

El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la…

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i…

Caproli exercí d’organista al Collegio Germanico de Roma, on era mestre de capella G Carissimi, i també de violinista a Sant Lluís dels Francesos, on el mestre de capella era L Rossi Destacà especialment interpretant aquest darrer instrument i es guanyà el sobrenom de Carlo del Violino Probablement fou d’aquests dos importants mestres, Carissimi i Rossi, que aprengué l’ofici de compositor i així mateix és possible que influïssin notablement en la seva música, especialment pel que fa a la cantata, composició gràcies a la qual assolí més renom Des del 1646 escriví més d’un…

Professà com a missioner claretià el 1944 Després de completar els estudis de filosofia al seminari de Solsona 1947 i de teologia al de Valls 1951 fou ordenat sacerdot el 1951 Professor en aquests dos seminaris 1951-56 i 1956-60, respectivament, els anys 1961-62 exercí a Londres com a ajudant i com a professor de novicis, i posteriorment exercí la docència al seminari de Cervera fins el 1968 Aquest any passà a la comunitat claretiana del carrer de Llúria de Barcelona, on treballà per a l’editorial i la llibreria Claret fins el 1990, que anà a Vic, on feu recerca…