Resultats de la cerca
Es mostren 3567 resultats
Jaume Aymà i Mayol
Literatura catalana
Editor i publicista.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la UAB de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà a La Publicitat , “Meridià” i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra
el Cabrerès
Història
Terme jurisdiccional del castell de Cabrera, a Osona, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, SantMartí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i encloïa el castell de Barrés, prop de l’Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera.
Posteriorment hom inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm o de Cantallops, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s’ha estès a tota la regió Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l’altiplà, situat a l’est del massís de Cabrera i del pla d’Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori així anomenat
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
Austràlia Occidental
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia que ocupa la part occidental del país i és el primer dels estats en extensió.
La capital és Perth Una gran part del territori és ocupada pel desert Al nord, s’estén el massís del Kimberley, vorejat a l’est pel riu Ord i al sud per la conca del Fitzroy El centre de l’estat és ocupat pel Gran Desert Sorrenc Great Sandy Desert i el Gibson Desert Més al sud s’estén la regió de Murchison-Kalgoorlie, d’estructura granítica, solcada per profundes depressions ocupades per llacs salins El sud de l’estat és ocupat per part de la Nullarbor Plain i pel massís de Darling, situat a l’extrem sud-occidental i que constitueix el centre de poblament més important Perth, Albany, Bunbury…
pinch-and-swell
Geologia
Estructura tectònica resultant de l’estirament irregular de capes o venes inicialment contínues sotmeses a una extensió paral·lela.
El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques
píleu
Meteorologia
Núvol de petita extensió en forma de barret o caputxó situat damunt del cim d’un núvol cumuliforme.
De vegades s’observen diversos pileus superposats El pileus apareix generalment sobre els núvols de tipus cúmulus o cumulonimbus, quan el seu creixement vertical interfereix un corrent o vent horitzontal existent en aquells nivells de l’atmosfera
cercle
Grup de coses o de coneixences que formen una certa unitat, de les quals hom abraça l’extensió.
centúria
Física
Agronomia
Terme amb el qual hom sol designar a Girona una extensió considerable de terreny forestal sense mesura exacta.
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina