Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen. Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques, causades pel contacte amb una font de calor intens. Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques, causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents.
Les cremades són molt freqüents, ja que es produeixen sovint com a conseqüència d’accidents domèstics, laborals i d’altres àmbits. Les causes de les cremades tèrmiques poden ésser nombroses, ja que el contacte durant prou temps amb qualsevol objecte calent, a més de 50 °C, pot causar lesions en els teixits humans. Fins i tot l’efecte tèrmic dels raigs solars pot arribar a causar cremades si l’exposició al sol és prolongada. Tanmateix, per tal que es produeixin cremades no cal que l’exposició a una font de calor sigui prolongada, ja que si la seva temperatura és elevada n’hi ha prou amb un contacte momentani perquè es produeixin lesions.
Les cremades químiques poden ésser causades per molts productes, que s’utilitzen principalment en la indústria, com és ara l’àcid sulfúric, l’àcid nítric, el fluorhídric, el fenol, la sosa càustica, l’hidròxid de potassi o la cal. També en les tasques domèstiques es fan servir productes que poden provocar cremades químiques, com ara el salfumant, que és una solució d’àcid clorhídric.
Generalment, les cremades són lleus, i moltes d’elles poden guarir fins i tot amb mesures simples, sense necessitat d’assistència mèdica. Tanmateix, de vegades poden ésser greus i arribar a causar trastorns que posin en perill la vida.
Tipus i conseqüències
Les cremades poden ocasionar diversos trastorns, segons l’extensió de la superfície afectada, la localització i la profunditat de les lesions. Les complicacions que es poden presentar immediatament després de l’accident depenen fonamentalment de l’extensió i la localització de la cremada, mentre que la profunditat de les lesions en determina principalment l’evolució i les seqüeles.
Segons llur extensió, és a dir, la superfície corporal afectada, les cremades poden causar només alteracions locals o bé trastorns generals en el funcionament de l’organisme. Per l’acció de la calor, en la zona cremada es produeix una sortida de líquid, constituït per aigua, proteïnes i altres substàncies, de l’interior dels vasos sanguinis, que fins i tot pot assolir la superfície del cos. Si la cremada està localitzada en una petita part de l’organisme, la pèrdua de líquid és escassa i no té repercussions generals. Tanmateix, si la cremada és extensa i la pèrdua de líquid és abundant, pot ocasionar una reducció significativa del volum de sang circulant. Com a conseqüència, les cremades extenses poden ocasionar un xoc hipovolèmic, similar al xoc hemorràgic ocasionat per les hemorràgies greus. Aquest trastorn —descrit detalladament en el capítol dedicat a l’aparell càrdiovascular—, provoca alteracions generals en l’organisme, que si no són tractades eficaçment de manera immediata, afecten les funcions vitals i causen la mort. Hom considera que una cremada pot tenir repercussions generals quan afecta més del 15% de la superfície corporal, i que pot ésser especialment greu si la seva extensió és de més del 50%.
Per tal de valorar l’extensió de les cremades se sol utilitzar la "regla dels 9", que es basa en la divisió de la superfície corporal en àrees que representen un 9% o un múltiple del 9%. Així, el cap i el coll es consideren equivalents al 9%; cadascuna de les extremitats superiors un altre 9%; cadascuna de les extremitats inferiors, un 18%; la part anterior del tronc, un 18%; la part posterior del tronc, natges incloses, un 18%; i els genitals, un 1%. Tot i que no és exacta, utilitzant aquesta regla hom pot calcular ràpidament l’extensió d’una cremada, i valorar així el perill que provoqui un xoc.
Una altra circumstància que determina la gravetat d’una cremada és la seva localització. Així, són considerades particularment greus les cremades que afecten les vies respiratòries, perquè poden causar una obstrucció respiratòria. Aquestes lesions, poden ésser causades, per exemple, per la inhalació de gasos calents, com es pot esdevenir en respirar dins l’ambient d’un incendi. Cal tenir en compte la possibilitat que la persona afectada sofreixi lesions en les vies respiratòries quan presenta dificultat respiratòria, cremades a l’àrea de la boca o dels orificis nasals, restes de carbonissa a l’interior de la boca o inflamació de la mucosa bucal o nasal. També són considerades greus les cremades que afecten zones del cos on el procés de cicatrització pot ocasionar alteracions funcionals importants. Aquestes zones són principalment els orificis naturals, a més dels respiratoris, les mans, els peus, la cara i els genitals.
El tercer factor que condiciona la gravetat de les cremades és la profunditat, és a dir, el nivell de, capes del cos que resulten alterades per la calor. Fonamentalment, es diferencien tres graus de cremades, segons llur profunditat.
Es consideren cremades de primer grau les que afecten només la capa més superficial de la pell, que és l’epidermis. En aquest cas, la zona de pell afectada adquireix un color vermellós, però es manté intacta, i la persona afectada sent un dolor molt viu. Generalment, aquestes lesions guareixen en uns 3 o 4 dies, sense deixar seqüeles.
Es consideren cremades de segon grau les que afecten tot el gruix de l’epidermis i part o tota la derma, que és la capa de teixit conjuntiu responsable de l’estructura de la pell. Aquestes lesions provoquen un desenganxament entre l’epidermis i la derma, que dóna lloc a la formació de butllofes plenes de líquid. Aquestes cremades també ocasionen dolor. Generalment, guareixen en unes 2 setmanes, i si són profundes pot quedar una lleugera cicatriu.
Les cremades més profundes són les de tercer grau, que afecten totes les capes de la pell i el teixit cel·lular subcutani, o hipoderma. La zona afectada adquireix una gran duresa i una coloració molt pàl·lida, o bé queda carbonitzada i de color negrós. Acostumen a fer relativament poc o fins i tot gens de mal, ja que també resulten destruïts els receptors sensitius. En aquest tipus de cremades sol ésser necessari efectuar un empelt de pell per tal de cobrir la zona lesionada.
A més de les conseqüències estètiques i funcionals que poden tenir les cremades, una altra complicació que poden produir és la infecció. La cremada, especialment de segon o de tercer grau, constitueix una obertura en la superfície de l’organisme, per on poden penetrar microorganismes que poden causar una infecció local o general.
Moltes vegades, és difícil de poder distingir immediatament després de l’accident quin és el grau d’una cremada, ja que els signes indicats poden trigar a aparèixer algunes hores, i fins i tot dies. Especialment les cremades químiques poden esdevenir més profundes en les hores següents a l’accident, a causa de la penetració del producte.
En qualsevol cas, les atencions inicials han d’ésser pràcticament sempre les mateixes, i el tractament posterior pot variar segons l’evolució de la cremada.
Assistència a la persona amb cremades
Quan s’atén una persona que hagi sofert cremades, cal valorar inicialment la gravetat de les lesions i les repercussions generals, segons els criteris que s’han exposat abans. Sempre que una persona tingui cremades greus, ha d’ésser atesa en un centre sanitari.
El trasllat al centre sanitari s’ha d’efectuar amb urgència, per bé que sempre amb els mitjans adequats, quan la persona afectada tingui alteracions de les funcions vitals, com és ara pèrdua de consciència o dificultat respiratòria. En aquests casos, cal activar immediatament el dispositiu d’assistència mèdica urgent corresponent, i mentre s’espera el seu ajut s’han de dur a terme les cures indicades en aquests casos, que poden incloure les tècniques de reanimació.
Tampoc s’ha de retardar l’assistència mèdica de les persones amb una probable afectació de les vies aèries o amb cremades extenses, que afectin més del 15 o 20% de la superfície corporal. Cal tenir en compte que una persona amb cremades extenses pot estar bé en aparença, però al cap de pocs minuts pot sofrir un xoc hipovolèmic. Per aquest motiu, s’han de prendre les mesures preventives del xoc, com és ara col·locar la víctima en decúbit supí, és a dir, ajaguda boca per amunt, i amb les cames aixecades; no se l’ha de deixar sola fins que no rebi assistència mèdica.
En els altres casos de cremades greus, com les que afecten determinades localitzacions, o les de tercer grau, el trasllat al centre sanitari no és tan urgent, però sempre han de rebre des del començament un tractament mèdic.
A més de les mesures generals indicades per a cada cas, abans del trasllat s’han d’efectuar els primers auxilis de les cremades, independentment de llur gravetat.
Primers auxilis locals de les cremades
Els principals objectius dels primers auxilis de les cremades són fonamentalment tres: evitar l’extensió de les lesions, alleujar el dolor i prevenir la infecció.
Immediatament després de l’accident, la roba i la pròpia pell afectada poden estar encara calentes, o bé impregnades amb el producte químic causant de les lesions, i actuar així de focus que incrementa l’extensió de les lesions. Per tal d’evitar-ho, la primera cosa que s’ha de fer és treure tota la roba que cobreixi la part afectada, però delicadament, verificant si n’hi ha trossos adherits a la pell, que en cap cas s’han de desenganxar, perquè això agreujaria encara més la lesió; és preferible deixar-los perquè els metges els treguin de la manera adequada, i per això s’han de retallar amb unes tisores per tal d’evitar arrencar-los.
Un cop treta la roba que cobreix les lesions, o fins i tot encara que en quedin trossos enganxats a la pell, la part afectada s’ha de refredar i rentar. Per a això, el més convenient és ruixar la zona afectada amb aigua freda, posant-la sota l’aixeta durant uns 10 o 20 minuts. Cal que la rentada sigui especialment prolongada en les cremades químiques, per tal de poder eliminar tota la resta del producte causant. Si la lesió és molt extensa, potser serà més còmode que la persona afectada es posi sota la dutxa, o bé ruixar-la amb una mànega. El raig d’aigua freda té diversos efectes beneficiosos: refreda la part lesionada, i en cas de cremades químiques elimina el producte causant, la qual cosa evita així l’extensió de les lesions; disminueix el dolor, i a més fa un rentat adequat per a prevenir la infecció.
En cas de cremades químiques, no és recomanable l’aplicació sobre les lesions de productes neutralitzants del càustic causant. Cal tenir en compte que en posar-se en contacte el producte neutralitzant amb el càustic es pot produir una reacció química amb producció de calor, que agreujaria encara més les lesions.
Un cop efectuada la rentada i el refredament de la cremada, s’ha de cobrir la zona per tal de prevenir la infecció, preferentment amb gases estèrils o amb draps com més nets millor. L’apòsit es pot subjectar amb un embenat lleuger, que no faci compressió. Si es tracta de cremades extenses, es poden cobrir amb un llençol net, fins que no es rebi atenció mèdica.
Després que s’hagin prestat els primers auxilis, és convenient que les persones amb cremades greus rebin assistència mèdica urgent, tal com s’indica més amunt. També és convenient que siguin controlades per professionals sanitaris les cremades de segon o de tercer grau de qualsevol localització i extensió, així com les de primer grau localitzades en les zones perilloses indicades o que siguin d’una extensió supe1 rior al 10% de la superfície corporal. En tots aquests casos, abans que no es rebi assistència sanitària no s’ha d’aplicar cap tipus de pomada o d’altre medicament, i encara menys productes casolans. Aquests productes poden emmascarar l’aspecte de les lesions i dificultar-ne la valoració, i de vegades fins i tot poden ésser perjudicials. Si s’apliquen és molt probable que la primera cosa que es faci en el centre mèdic sigui de treure’ls, i això pot requerir fregar la pell, amb la qual cosa es provoca dolor i augmenta el dany de la zona ja lesionada.
Si es tracta d’una cremada de primer grau poc extensa i que no afecta zones perilloses, es pot completar la cura. Les cremades, encara que siguin lleus, s’han de tractar com si fossin ferides, ja que existeix el perill que s’infectin. Per aquest motiu, no és recomanable tractar les cremades amb determinats remeis casolans, com ara l’aplicació de rodanxes de tomàquet o de cogombre. Aquests productes poden ésser en aparença beneficiosos perquè són refrescants i fins i tot vasoconstrictors, però poden contenir nombrosos gèrmens que poden contaminar la cremada i causar una infecció.
Un cop refredada la cremada, és recomanable rentar-la suaument amb aigua i sabó; a continuació, s’ha d’esbandir molt bé el sabó i eixugar-la acuradament. Per tal de prevenir la infecció, pot ésser beneficiós aplicar seguidament un antisèptic no irritant. No és recomanable l’aplicació d’alcohol, perquè a més d’ésser irritant té un efecte vasodilatador i per tant augmenta la temperatura de la zona lesionada.
El dolor que pot causar la cremada es pot alleujar amb un medicament analgèsic, com l’àcid acetil-salicílic o el paracetamol. Els dies següents, per tal d’alleujar les molèsties, pot ésser útil aplicar sobre la zona lesionada una crema hidratant i suavitzant que no contingui corticoides.
Si al cap d’unes hores o dies es formen butllofes, no s’han de rebentar, ja que si es fa s’obriria una porta d’entrada als microorganismes. En aquests casos, és preferible que la cura sigui feta per un professional sanitari, amb els mitjans adequats.