Resultats de la cerca
Es mostren 2053 resultats
Josep Antoni Llobet i Vall-llosera
Historiografia catalana
Historiador, físic i geòleg.
S’exilià a França 1824-32 a causa de les seves idees liberals en tornar, contribuí en la introducció del pensament científic modern a Catalunya Recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835 i collaborà en l’organització del Museu Arqueològic de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen De los pueblos que han invadido, conquistado o dominado la Cataluña 1847 i Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona 1866 Tingué molts contactes personals a les…
Leonhard Euler
Música
Físic i matemàtic suís.
Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae musicae, ex…
Joseph Sauveur
Música
Matemàtic i físic francès.
Des de ben petit mostrà una gran facilitat per a les matemàtiques El 1670 es traslladà a París, on fou alumne de J Rohault La seva formació, però, fou essencialment autodidàctica Gràcies al mecenatge de Madame de la Sablière fou nomenat maître de mathématiques des pages de la Dauphine , i el 1686, professor de física al Collège de France Potser per les seves dificultats auditives congènites es dedicà a l’estudi de l’orella humana Considerat el fundador de l’acústica musical, fou el primer que fixà el nombre exacte de vibracions d’un cos sonor i analitzà el fenomen dels harmònics La seva…
Roger Penrose
Física
Matemàtic i físic anglès.
Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures de Penrose El 1965…
Philip Hauge Abelson
Física
Químic-físic nord-americà.
Treballà en la identificació dels productes de fissió de l’urani i el 1940 descobrí, juntament amb EM McMillan, l’element 93 neptuni Suggerí que la difusió tèrmica de l’hexafluorur d’urani permetria d’obtenir mostres enriquides d’urani 235, d’importància cabdal en els processos nuclears Proposà l’ús de radioisòtops en biofísica 1946 i trobà aminoàcids i àcids grassos 1956 en fòssils i roques, respectivament, de més de 1 000 milions d’anys
Siméon Denis Poisson
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i a la Sorbona Féu recerques importants en anàlisi matemàtica, càlcul de probabilitats, calor, acústica, capillaritat, elasticitat de materials, etc Deixeble de Laplace, és un dels precursors de la física matemàtica
Henri Poincaré
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…
Julius Plücker
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic alemany.
Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868
Henri Pitot
Física
Enginyer i físic llenguadocià.
El 1731 publicà l’obra Théorie de la manoeuvre des vaisseaux Construí l’aqüeducte de Saint-Climent Investigà les màquines hidràuliques i ideà el tub que duu el seu nom, per a mesurar la pressió dinàmica i la velocitat d’un fluid
Pierre Petit
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina