Resultats de la cerca

La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…

Era una antiga zona pantanosa estany de Coma-ruga , estany de Francàs, propietat del municipi del Vendrell tot i no pertànyer al seu terme fins a època recent, amb deus d’aigua mineromedicinal, explotades al començament del segle XX per dos establiments balnearis banys de Coma-ruga els quals donaren lloc a la formació d’un nucli d’estiueig, molt desenvolupat a partir de 1950-60 El 1981 hi fou inaugurat un port esportiu

Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment demogràfic iniciat a mitjan s…

És confeccionada amb tota mena de teixits, pell, cuiro, etc

El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o  vorassuarencs 24 m alt és a la…

Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…

Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement Des del 1881 hom hi publicà texts en català Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise , de Pere Vidal i Josep Calmette 1906, i la taula general de matèries 1966 L’havia precedit el ‘Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales’, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a…

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…

Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona liquidà tots…