Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria laboral com a aprenent a l’Empresa Nacional Bazán, que el 2000 es fusionà amb Astilleros Españoles i constituí Izar Construcciones Navales El 2005, la societat pública SEPI el prejubilà i s’integrà a Comissions Obreres CCOO, sindicat del qual formava part des del 1970, com a assalariat El 1972 fou acomiadat i empresonat per la seva participació activa en la vaga general de Ferrol com a militant de base del sindicat Després de sortir de la presó, com a president del comitè intercentres de l’empresa Bazán, visqué en la clandestinitat durant quatre anys…

Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el…

L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de…

El poblet de la Cardosa es troba a 511 m d’altitud, al nord-oest de Cervera, prop de la carretera d’Agramunt Hom té notícies d’aquest lloc des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers En un document d’endeutament de l’any 1144 consta que la vila de la Cardosa es trobava inclosa dins el comtat d’Urgell, a la quadra de Cardosa En aquest moment la Cardosa estava incorporada al terme de Sedó El 1269 sembla que la quadra de Cardosa devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, van concedir una carta de…

Aquest castell també es troba esmentat amb els noms de Pui, Pug i Castellpuig Apareix esmentat l’any 1100 com un lloc situat a llevant de Favà També és documentada l’existència de la capella de Sant Salvador del Puig, que potser era la capella del castell La potestat d’aquest castell era dels Caboet Guillem Guitard de Caboet i Ramon II, en llurs testaments dels anys 1110 i 1156 respectivament, donaren la potestat dels castells que es trobaven a les valls de Cabó i de Sant Joan a l’església d’Urgell Entre aquests castells és documentat el castell de Castellpuig Devia ser situat entre el serrat…

El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa Maria de la…

Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als…

Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en aquesta…

Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de…