El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església; i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol. En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol.
La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa Maria de la Seu. L’església de Sant Esteve es coneix gràcies a dos documents, un de l’any 1043, on l’església apareix com a límit d’un alou situat a Vilamitjana, i l’altre del 1103, en què Tedball va fer donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Esteve de Cercedol amb totes les seves cases i terres. Com a lloc de la vall de Castellbò, Cercedol era patrimoni del vescomte de Castellbò, i en la divisió d’aquest en cinc parts o quarters, formava part del quarter de Castellbò; en el Spill… d’aquest vescomtat, del 1519, apareix amb la variant de Sarcedol.