Resultats de la cerca
Es mostren 4278 resultats
Sant Pere del Castell de Sentfores (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins el clos del castell de Sentfores Encara que fos una capella castellera, tingué funcions de sufragània L’església és documentada l’any 1151 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Sentfores, en el moment en què el bisbe Pere de Redorta uní a la parroquial de Sant Martí les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i de Santa Cecília, tal com tenia en temps antic No sabem quan es produí la desaparició del culte a l’església de Sant Pere, únicament que el 1687 quan el bisbe Antoni Pasqual visità l’església parroquial ja no esmenta l’…
Sant Jaume de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Les seves arrels són antigues Potser és l’església que s’esmenta en el testament de Pere de Vilafranca del 1187, en el qual es deixen 2 morabatins a Sant Jaume Era situada prop de l’església de Sant Pere Apòstol, al peu del camí ral Quan fou visitada pel doctor Moliner el 1675, hi havia fundat un benefici sota l’advocació de sant Jaume Apòstol, procedent del patronat de la senyora Teresa d’Aiguaviva i Pomar de la quadra de Savall, terme de Subirats, de què era posseïdor el rector de Subirats Aquest visitador esmentat, a causa del deplorable estat en què es trobava la capella, ordenà que el…
Castell de Porrera
Art romànic
Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171 En devia ser castlà Pere de Déu A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del…
Santa Maria d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família Torroja…
Josep Elias i Cornet

Josep Elías
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, narrador i traductor..
Publicà en castellà Lejos de casa 1967 i Cruzar una calle para escaparse de casa 1968, reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època Després de 20 boyards papel maíz 1974, no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar 1971, premi Carles Riba 1970, sense modificar la tònica dels anteriors reculls Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra 1976 encetà un to més irònic i meditatiu Conreà també la novella amb…
,
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’…
Xavier Folch i Recasens
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Editor i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura 1980-84, aquest any abandonà el partit…
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
Sant Vicenç de Menàrguens
Art romànic
L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…
Santa Maria d’Escaló, abans Santa Helena (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vila d’Escaló és situada a la vall de la Noguera, just en la seva unió amb el barranc d’Escart, de manera que la vila i la torre d’Escaló controlen totalment l’accés a la vall d’Escart des de la vall de la Noguera Els primers esments que coneixem de la vila i el castell d’Escaló fan referència a possessions que els comtes de Pallars Sobirà hi tenien Així, en el seu testament del 1112, la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu donació al monestir de Sant Pere del Burgal d’un home d’Escaló Posteriorment, l’any 1231, la comtessa Guillema va fer donació d’un mas situat al terme del castell d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina