Resultats de la cerca
Es mostren 6227 resultats
fer la doma
Cristianisme
Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la…
direcció
Càrrec, funció, de director en una administració, un congrés, etc.
ambulacre
Anatomia animal
Tentacle propi dels equinoderms, amb funció sensorial i respiratòria principalment.
Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la boca fins a l’anus Els ambulacres formen part de l’aparell ambulacral, i són…
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…
forat

Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
MTBF
Electrònica i informàtica
Valor mitjà del temps de funcionament entre dues fallades seguides en un equip reparable.
Segons el vocabulari de termes electrònics d’ISO, és l’esperança matemàtica del temps de funcionament entre dues fallades seguides Si es coneix la funció de densitat de probabilitat f t , es pot trobar l’MTBF com la integral de la funció tf t
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina