Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del Club Futbol Sala la Garriga, l’any 1981, equip amb el qual jugà També exercí d’entrenador del primer equip durant dotze anys 1981-92 Situà el club entre un dels millors d’Espanya, ja que jugà a la divisió d’honor tres temporades 1988-91, guanyà la Lliga 1989 i fou subcampió de la primera edició de la Copa d’Europa 1990

Apareix consignada en un document de l’any 941 en el qual Ansemun, senyor de Cameles, i la seva esposa Quíxol es venen els seus nombrosos dominis, entre els quals l’alou de Sant Feliu, amb les esglésies fundades en honor de santa Maria i sant Miquel Aquesta església de Sant Miquel es correspondria amb la que existia encara al segle XVIII dins el cementiri de Sant Feliu d’Avall

Corredor de grans recursos, ha destacat en les etapes de contra rellotge Del seu palmarès cal esmentar el Giro d’Itàlia 1992 i 1993 i el Tour de França 1991, 1992, 1993 i 1994, com també la Volta a Catalunya 1988, 1991 i 1992 i la París-Niça 1989 i 1990 Fou condecorat amb el premi Príncipe de Asturias dels esports 1992 i amb la Legió d’Honor 1993

Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1978-82 Fundador de les revistes Gaceta Ilustrada 1956 i Historia y vida 1968, fou director del diari La Vanguardia 1983-87 Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi 1988 i la Legió d’Honor francesa

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

El seu nom veritable era Tísies La seva poesia, liricocoral, s’aproxima al gènere èpic a través de l’ús dels temes mítics Aquest caràcter tenen La caiguda de Troia i Retorns L' Orestea té un caire epicotràgic Al cicle tebà pertanyen l' Erifila i l' Europea Hèracles és el protagonista de la Gerioneida i de Cèrber D’altres obres Palinòdia, Helena i Els jocs en honor de Pèlies

Comtessa de La Fayette Dama d’honor a la cort de Versalles, publicà anònimament diverses novelles, entre les quals es destaca La princesse de Clèves , prototipus de la novella clàssica i psicològica, obra mesurada, de forma rigorosa i exempta d’efectismes Hom hi pot veure la tradició novellesca francesa matisada per l’absolutisme de Lluís XIV i sobretot per la influència del jansenisme, que esborren gairebé del tot l’idealisme tradicional

La distància entre gens als cromosomes es mesura, segons les tècniques de genètica clàssica, per la freqüència d’entrecreuament entre els dos gens que es volen analitzar El nom de centimòrgan fou proposat per Alfred H Stutervant, primer genetista que utilitzà aquesta mesura per a fer cartografia de cromosomes, en honor al seu mestre, Thomas H Morgan, descobridor del lligament entre gens i de l’entrecreuament o intercanvi físic entre cromosomes