Resultats de la cerca

Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a…

A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de…

Fins als deu anys estudià amb la seva tia Rose Casadesus i després ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Louis Diémer El 1913 guanyà un primer premi en un concurs de piano Començà a compondre el 1916 i un any més tard oferí els primers recitals Es casà amb Gabrielle L’Hôte el 1921, el mateix any que estrenà la Fantasia , de Fauré Un any després inicià la seva amistat amb Maurice Ravel, de qui estrenà nombroses composicions El 1927 inaugurà la Sala Pleyel de París i interpretà concerts a quatre mans o amb dos pianos amb la seva esposa El 1935 s’inicià…

Es formà al Conservatori Grossmann i amb F Pazofskij Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera Atret cada vegada més pel jazz , inicià una nova etapa en la…

Membre del Club Tiro al Pichón de Barcelona, s’inicià en la pràctica del tir al plat l’any 1960 Guanyà la Copa d’Espanya de tir al plat en fossat olímpic 1962, 1963, 1966, 1969 i el Campionat Internacional d’Espanya de tir al plat 1968 També guanyà el Campionat de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions Disputà la prova de tir al plat als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 S’inicià en la vela el 1972, i competí amb el RCN Barcelona i CN El Masnou Ha estat durant quatre dècades armador de diversos velers anomenats Bribón , amb els quals ha participat com a tripulant en…

S’inicià a la Germanor Barcelonina i l’any 1942, amb la victòria en el Campionat de Catalunya de dobles, inicià una trajectòria en què acumulà 24 títols de campió de Catalunya i 20 de campió d’Espanya, fins a la seva retirada, el 1959 Després de la Guerra Civil fou jugador del Club de 7 a 9 1944-49, del PPC Tívoli 1950-53 i del CT Barcino 1954-59 En els Campionats de Catalunya guanyà sis cops el títol individual 1944, 1946, 1947, 1948, 1951, 1958, a més de cinc el de dobles 1942, 1946, 1947, 1955, 1958, quatre el de dobles mixtos 1944, 1955, 1956, 1958 i nou el d’…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions…

Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir Altres directors…