Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Alfons Saura i Llorens
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, ceramista i gravador.
Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu del Casal…
Pier Martire Vermigli
Història
Reformador italià.
Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…
Temisó de Laodicea
Metge sirià.
Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres…
Hernando de Talavera
Cristianisme
Prelat castellà.
Jueu convers, estudià a Barcelona, amb Vicenç Panyella, i a Salamanca, on més tard 1463-66 fou professor de filosofia moral Ingressà als jerònims 1466 i fou prior de Valladolid 1470-85, on introduí la impremta 1480 Bisbe d’Àvila 1485-93 i confessor d’Isabel I, entrà en contacte amb Colom, el qual ajudà econòmicament Conquerida Granada 1492, en fou el primer arquebisbe 1493-1507 El cardenal Cisneros s’oposà a la seva tolerància religiosa i a la seva política d’assimilació pacífica dels musulmans També la inquisició l’acusà de judaïtzant 1507 Fundà un collegi episcopal precedent…
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també…
,
Charles J. Fillmore

Charles J. Fillmore
© International Computer Science Institute
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Michigan 1961, fou professor de lingüística a Columbus 1961-70 i des del 1971 a Berkeley El 1963 introduí la noció de cicle transformacional , element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case 1968—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc pels quals es relacionen amb el verb És autor de Santa Cruz…
ukulele
Música
Instrument de corda, semblant a una guitarra de petites dimensions, popular de les illes Hawaii.
En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument…
amish
Religió
Membre d’un grup religiós escindit del moviment mennonita.
El cisma es produí al final del segle XVII a Alsàcia i a Suïssa, dirigit per Jakob Amman, el qual reforçà l’austeritat, l’igualitarisme i la uniformitat entre els membres de la comunitat i, en la litúrgia, introduí el lavatori Al llarg dels segles XIX-XX, els amish emigraren als EUA i establiren comunitats a Pennsilvània, des d’on s’estengueren al mitjà oest Organitzats en parròquies autònomes d’un centenar de fidels encapçalats per un bisbe, mantenen pocs contactes amb la resta de la societat, es dediquen a l’agricultura i són refractaris a la utilització de tecnologia La…
Josep Ignasi Robrenyo
Literatura
Teatre
Actor i escriptor.
Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres escrites…
Robert Mapplethorpe
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Estudià al Pratt Institute de Brooklyn entre el 1963 i el 1970, anys en què produí pellícules underground , escultures, collages i assemblages Al principi dels anys setanta introduí en les seves fotografies els temes que en caracteritzarien l’obra els retrats, especialment de personatges famosos les natures mortes amb flors i els nus, sovint amb forta càrrega sexual Les seves obres, fonamentalment en blanc i negre, destaquen per una acurada composició i una illuminació que realça la textura i la sensualitat de les superfícies L’any 1983 es féu una exposició retrospectiva de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina