Resultats de la cerca
Es mostren 5160 resultats
Tuineje
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, situat al centre de l’illa de Fuerteventura.
L’hàbitat hi és majoritàriament dispers L’economia es basa sobretot en l’agricultura tomàquets, dàtils, patates, la pesca i el turisme
Musée National de Préhistoire
Museu
Museologia
Museu nacional francès localitzat a Las Eisiás de Taiac, a la vall de la Vesera (Dordonya).
És situat al bell mig de la zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat i coneguda com la capital mundial de la prehistòria El museu és íntegrament dedicat al Paleolític El seu origen es remunta a les colleccions recollides a partir del 1913 en un castell del segle XVI Fou creat l’any 1918 per agrupar els fons arqueològics dispersos procedents de diferents excavacions que es duien a terme a les coves de la regió, però no fou obert al públic fins el 1923 Acabada la Segona Guerra Mundial fou reorganitzat, i reobert el 1955 Després d’anys d’una profunda remodelació, el museu es reinaugurà…
Agüimes
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, al SE de l’illa de Gran Canària.
Conreus de secà cereals, vinya, tomàquets, plàtans Pesca i salines
Adra
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, estès entre Las Alpujarras i la Costa del Sol.
Als contraforts de la Sierra de Gádor, és un centre agrícola canya de sucre, bleda-rave, cereals, vinya i fruiters i mercat comarcal, amb una indústria que depèn de l’agricultura conserves, central sucrera, farines Pel seu port de pesca i cabotatge exporta plom de les mines de Berja
José Antonio Fernández FernándezFer
Esport general
Art
Caricaturista, dibuixant i humorista conegut amb el nom de Fer.
Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996
Manolo Escobar

Manolo Escobar
Música
Nom artístic del cantant andalús Manuel García Escobar.
A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas…
Àngel Pestaña Núñez
Àngel Pestaña Núñez
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Fill de miner, treballà de jove com a peó a mines de Biscaia El 1905 anà a França i a Algèria Des d’aquí començà a collaborar a Tierra y Libertad de Barcelona, on arribà l’agost del 1914 Aviat destacà com orador de l’Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical S’alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad Participà en el Congrés Internacional de la Pau Ferrol 1915, d’on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT en l’àmbit espanyol, i intervingué en la preparació de la vaga revolucionària d’agost del 1917 Des del 1915 collaborà també a…
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…
Wifred Coroleu i Borràs
Psicologia
Comunicació
Sociologia
Metge psiquiatre i publicista, fill de Josep Coroleu i Inglada.
Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909
Rafael Oller
Cristianisme
Jesuïta.
Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita 1604, reeditada el 1621 i el 1671 Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina