Resultats de la cerca

Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…

És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui…

Fou redactor de Le Socialiste i de La République i fundador de Le Cri Socialiste i, amb Dalbiez, de Le Cri Catalan Conseller general de Prats de Molló 1925, Perpinyà-est 1931 i president del consell general 1931, fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París…

Capturat per corsaris i dut a Alger 1678, viatjà després 1681 per Europa fins a Lapònia Deixà interessants narracions de viatges Admirador de Molière, escriví nombroses comèdies, entre les quals Le joueur 1696 i Le légataire universel 1708, les dues millors, Le distrait 1697, Les folies amoureuses 1704, etc

Fundador, amb Jean Moréas i Paul Adam, de la revista “Le Symboliste”, és el poeta i teòric del vers lliure Le vers libre, 1912, de la sensibilitat decadent, traduïda a Palais nomades 1887 Amb Le livret d’images 1897 s’orientà cap al sentiment popular i discretament nacionalista

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord…