Resultats de la cerca

Fou molt estès arreu d’Europa i propi de les commemoracions folklòriques a l’aire lliure, dels aplecs de primavera i de les festes de l'arbre de maig Als Països Catalans, n'abunden els exemples ball de tres parts, al Berguedà, i ball de la Garideta, conegut a gran part de la Catalunya Vella

Era utilitzat especialment per a instruments solistes, com l’orgue, la guitarra, la viola de mà, el llaüt, l’arpa, etc

L’origen medieval de la música, a França, va lligat a la cultura clerical És als monestirs on s’elaboren els tipus musicals desconeguts anteriorment, que són, al principi, gèneres cantats Dos d’aquests tipus, el versus i la sequentia , serviren de base, en les abadies llemosines, per a la cançó dels trobadors etimològicament, autors de tropus occitans, imitats a França en el decurs del s XII amb l’escola dels trouvères Al s XIV, gràcies a Guillaume de Machault, la cançó profana francesa esdevingué polifònica, gènere que no parà de desenvolupar-se al nord de França i a Flandes fins al s XVI…

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…

Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el segle V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a Damasc, entrà…

És una tècnica contraposada a l’ús del cop de caiguda de l’arc contra la corda cop d’arc , que es val del pes de l’arc per a aconseguir un so determinat en l’atac de les notes Com a recurs estilístic general és força emprat en l’execució de la música preromàntica

Inclou el territori dels actuals estats del Benelux Aquest article abraça l’àmbit d’aquesta regió fins el 1830, any de creació de l’Estat de Bèlgica, a partir del qual només es tracta de la vida musical a l’actual Estat dels Països Baixos, que ocupa només la meitat septentrional de la regió del mateix nom Per la seva banda, el petit Estat de Luxemburg és objecte d’un article que té com a inici cronològic el 1867, data de la seva creació Música culta Els primers testimonis musicals són de mitjan segle IX A l’Edat Mitjana, Lieja era un centre destacat del cant gregorià, amb compositors com sant…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…

Encara que quasi sempre hi ha dos violins, una viola i un violoncel és a dir, els components habituals d’un quartet de corda, el cinquè instrument pot ser una segona viola com en els quintets de WA Mozart, un segon violoncel com en el Quintet en do M , D 956, de F Schubert o, més rarament, un contrabaix com en l' Opus 77 d’A Dvorák Com altres gèneres de cambra per a cordes soles, en el seu origen no es pot distingir l’escriptura pròpia d’un quintet de la d’una orquestra de cordes amb cinc parts Durant el període barroc, l’escriptura a cinc veus per a les cordes havia estat sovint la norma per…

La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…