Resultats de la cerca

Fou colleccionista musical, escriptor i compositor El seu primer mestre de música fou R Tornar Coronat rei de Portugal el 1640, mostrà escàs interès per les qüestions d’estat i molt més per la música, art sobre el qual reuní una de les biblioteques més notables de la història, lamentablement perduda arran del terratrèmol que devastà Lisboa el 1755 Se’n conserva, però, un catàleg fet el 1649, gràcies al qual se sap que contenia centenars de volums de misses, magníficats, motets, salms, madrigals, villancets, música instrumental i tractats teòrics, especialment de compositors espanyols i…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu de Santa Maria…

A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la seva vida retornà al…

Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa…

Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment motets, antífones…

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala,…

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu, tot i que en…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de directors corals en…

Durant el període comprès entre els segles XV i XVIII, aquest llinatge es distingí per la seva protecció envers la música i les arts Destacaren per aquest fet Leonello d’Este 1441-50, creador de la primera capella musical que tingué la cort d’aquesta família noble a Ferrara, i Hèrcules I m 1550, per a qui Josquin Des Prés compongué la Missa Hercules Dux Ferrarie , que convertí la ciutat italiana en un dels centres musicals més importants de l’Europa del moment Durant el segle XVI, la capella musical dels ducs de Ferrara comptà amb músics de la talla d’Antoine Brumel, Adriaan…