Resultats de la cerca

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i fou el…

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera…

Germà d’Albert Hebrard, jugador i president del Club Esportiu Hispano Francès, començà com a tècnic de l’equip juvenil del club, amb el qual guanyà el campionat provincial i participà en el Campionat d’Espanya Més tard passà a dirigir el primer equip, juntament amb el francès Jean Marc Bouchel, i guanyà la Copa del Rei, la Lliga i el torneig internacional de Ginebra 1968 També fou campió de Lliga la temporada 1972-73 i participà en l’edició següent de la Copa d’Europa A principi de la dècada dels setanta també dirigí l’escola de voleibol del club, una iniciativa pionera en el voleibol…

Membre del Sícoris Club, dominà les competicions estatals de piragüisme en aigües tranquilles durant la dècada de 1960 El 1958 es proclamà campió d’Espanya de 1000 i 10000 m en K-1 Posteriorment guanyà les proves de 500 m, 1000 m i 10000 m 1960-63, 1966, 1967, de 500 i 10000 m 1964, 1965 i de 10000 m 1968 El 1965 també guanyà el Campionat d’Espanya de cros piragüístic Participà en diversos Campionats d’Europa, el primer dels quals fou el 1957 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on disputà les proves de 1000 m en K-1 i en K-2, i arribà a les semifinals de les dues especialitats Fou el…

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Fou cofundador del Club d’Arquers de Catalunya CAC l’any 1949 i vicepresident durant uns quants anys Fou campió de Catalunya en distàncies llargues 1949 En quatre ocasions fou membre de l’equip campió de Catalunya FITA i campió per equips del torneig Roving 1962 Obtingué els títols de mestre arquer i arquer de primera Posteriorment, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc 1959-69 Com a president inaugurà el camp de tir amb arc del fossat del castell de Montjuïc 1964, primer emplaçament per a la pràctica del tir amb arc a Barcelona La Federació Catalana li concedí la placa de…

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola