Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Sebastiano Caboto
Cartografia
Geografia
Història
Navegant i cartògraf venecià, fill de Giovanni Caboto, en les expedicions del qual participà.
Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque…
Swazilàndia 2017
Estat
La principal formació opositora, el Moviment Popular Democràtic Unit PUDEMO, actualment en la clandestinitat, va anunciar que no es presentaria a les eleccions que s’han de celebrar a finals del 2018 En la consulta, en la qual no poden participar els partits polítics, prohibits al país, s’escullen 55 dels 65 membres de l’Assemblea Els 10 restants són designats pel rei Mswati III, el qual també escull 20 dels 30 senadors L’Assemblea en nomena els altres 10 Malgrat les pressions dels donants i de Sud-àfrica, el rei Mswati III governa com un monarca absolut i malbarata els recursos públics en…
Miquel Rovira i Serrabassa
Música
Organista i compositor català.
Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…
Henri-Jean Rigel
Música
Pianista, professor de música i compositor francès.
Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i hi estrenà la…
Pau Llorens Reñaga
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de…
Fernando Ocáriz Braña
Cristianisme
Dret canònic
Prelat castellà.
Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels impulsors de la…
Abbās al-Fāssī
Política
Polític marroquí.
Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI estigué successivament al capdavant dels…
Álvaro del Portillo y Díez de Sollano
Cristianisme
Dret canònic
Prelat castellà.
Doctor enginyer de camins, en filosofia i lletres i en dret canònic, ingressà a l’ Opus Dei el 1935 i fou ordenat de prevere el 1944 Collaborador íntim de Josemaría Escrivá de Balaguer , fou secretari general de l’Opus Dei 1940-47 i 1956-75, consiliari a Itàlia 1947-50 i procurador general 1947-56 El 1975, a la mort del fundador, fou elegit pel congrés general de l’Opus Dei per a succeir-lo El 1982 el papa Joan Pau II el nomenà prelat, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei L’any 1991 fou ordenat de bisbe i el 1992 aconseguí la beatificació del fundador de l’Opus Dei…
Ettore Pignatelli Caraffa
Història
Primer comte (1505) i després duc (1527) de Monteleone i comte de Borrello.
Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina