Resultats de la cerca

Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert Schumann, i…

Basat en la collecció de sir Henry Tate, anà augmentant fins a esdevenir la collecció nacional de pintura britànica, pintura moderna estrangera i escultura moderna És especialment ric en pintura moderna anglesa posseeix una quantitat ingent d’obres de Turner i una notable collecció d’obres de Blake i dels prerafaelites, així com una bona representació de les tendències avançades del continent des de l’impressionisme fins a l’actualitat El 1987 hom inaugurà la Clore Gallery, edifici annex projectat per James Stirling i destinat a acollir les obres de Turner El 2000 es desdoblà en Tate Britain…

Estudià a Madrid, a París i a Brusselles i actuà com a solista per tot Europa Dirigí la Capilla Real, de Madrid, ciutat on fundà una Sociedad de Cuartetos 1863 que donà a conèixer les obres dels autors alemanys Dirigí molt de temps la Sociedad de Conciertos de Madrid, i el 1880, amb membres de l’orquestra del Liceu, en fundà una a Barcelona que donà a conèixer obres simfòniques alemanyes Com a compositor escriví obres per a violí, com Adiós a la Alhambra

El 1804 anà a Rússia i hi exercí de professor des del 1816 a Peterburg fins que el 1824 s’installà a Berlín, on escriví més d’un centenar d’obres per al Königlisches Theater majoritàriament drames històrics, i algunes de dedicades a la dinastia Hohenstaufen Reuní la seva producció literària en vint volums, sota els títols de Dramatische Werke komischer Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere còmic’, 4 volums, 1829-35 i Dramatische Werke ernster Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere seriós’, 16 volums, 1835-43

 Les obres de consulta típiques són els diccionaris, enciclopèdies, directoris, guies, estadístiques, atles, bibliografies, repertoris biogràfics i manuals, entre d’altres També s’anomenen obres de referència La seva finalitat és resoldre consultes concretes de manera ràpida El seu contingut es troba estructurat generalment en unitats d’informació discretes, d’extensió relativament breu En el cas de les obres impreses, el contingut es troba organitzat per tal que la consulta sigui àgil En suport electrònic, com a bases de dades, ofereixen diferents punts d’accés i possibilitats…

Membre del Grup dels Sis i deixeble de Ricard Viñes i de Charles Koechlin, es distingí pel do melòdic que és present en totes les seves obres Autor d’obres escèniques com Les biches 1923, Les animaux modèles 1942, l’òpera còmica Les mamelles de Tirésias 1944 —sobre text de GApollinaire— i de l’òpera Dialogue des carmélites 1956, estrenada a Barcelona el 1959 i el monòleg La voix humaine 1959, a Barcelona el 1965 Ha escrit obres d’una gran bellesa per a piano i música religiosa, com el Stabat Mater 1950

Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló

L’empresa editora fundada a Leipzig el 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777 començà imprimint obres de Telemann i CPhE Bach, entre d’altres El 1795, Christoph Gottlob Breitkopf 1750-1800, net de Bernhard Christoph, s’associà a Gottfried Christoph Härtel i refundà l’empresa amb el nom de Breitkopf und Härtel Editaren les obres de Mozart, Haydn i Beethoven, entre d’altres, i publicaren al llarg del segle XIX les obres completes de JS Bach Gran part dels seus arxius desaparegueren el 1943 a causa d’un bombardeig

Guanyà el primer Gran Premi de Roma el 1901 amb la seva cantata Myrrha Dirigí a França, Alemanya, Gran Bretanya i Nord-amèrica La seva producció, molt abundosa, és adscrita a l’estètica impressionista Escriví obres d’inspiració religiosa, entre les quals es destaca Le Miroir de Jésus 1923, per a solo, cors, quintet de corda i arpa També és autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Transcriví obres de Claude Debussy i n'estrenà Le Martyre de saint Sébastien 1911, obra de la qual acabà la instrumentació

Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà