Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
tetracloroetilè
Química
Líquid incolor no inflamable, d’olor etèria, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que té una densitat d’1,6227, bull a 121°C i es congela a -22°C.
Hom l’obté per reaccions de cloració a partir de l’etilè Gaudeix d’una gran estabilitat química i és resistent a la hidròlisi àcida Presenta la més baixa toxicitat d’entre els solvents clorats i té una extensa aplicació com a dissolvent industrial A més, és emprat com a vermífug, nematicida i com a mitjà per a la transmissió de la calor També és anomenat percloroetilè
al·lilamina
Química
Líquid miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, de forta olor amoniacal, esternutatori i lacrimogen, que bull a 55-58°C i és utilitzat com a intermediari en la indústria farmacèutica.
acetilacetona
Química
Líquid incolor d’olor desagradable que bull a 140,5 °C i embruneix a la llum; soluble en aigua acidulada, àcid acètic, èter, alcohols, benzè, i miscible amb els dissolvents orgànics.
Hom l’obté per reacció de Claisen , condensant l’acetat d’etil amb l’acetona en presència de sodi Presenta tautomeria, amb dominació de la forma enòlica, i dóna complexos metàllics estables acetilacetonat És utilitzat com a dissolvent de l’acetat de cellulosa
groguet pudent
Micologia
Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina.
diòxid de sofre
Química
Gas incolor d’olor sufocant, que es fon a -75°C i bull a -10,02°C, soluble en l’aigua amb reacció àcida (àcid sulfurós), en l’alcohol i en l’èter.
Hom l’obté per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements Presenta propietats reductores notables, especialment en medi bàsic, i és emprat com a producte de partida en la preparació de l’àcid sulfúric, de l’àcid sulfurós i dels sulfits, com a solvent apròtic, en el refinatge del petroli, com a agent blanquejant, com a conservador i fungicida i com a fluid refrigerant És també conegut com a anhídrid sulfurós
xirimoia

Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
àcid xàntic
Química
Denominació trivial del ditiocarbonat d’hidrogen i o-etil (CH3-CH2-O-CS-SH), líquid incolor d’olor desagradable que es congela a -53°C i es descompon a temperatura ambient.
benzaldehid

Reaccions típiques del benzaldehid
Química
Aldehid aromàtic, anomenat també essència d’ametlles amargues, pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i que hom el troba entre els productes d’hidròlisi de l’amigdalina.
És líquid a la temperatura ordinària, incolor, bull a 179°C, poc soluble en aigua i miscible completament amb alcohol i amb èter Tècnicament hom l’obté per oxidació del tolué, en fase de vapor i en presència d’òxid d’urani o d’òxid de molibdé, o bé també per hidròlisi, en presència de pòlvores de ferro, del clorur de benzilidè aquest és alhora obtingut per cloració del tolué El benzaldehid presenta propietats i reaccions generals dels aldehids i les pròpies del grup carbonil unit a un anell aromàtic, com la condensació benzoínica i la reacció de Cannizzaro És emprat com a intermediari en la…
Tinya (dermatofitosi)
Patologia humana
Definició Les tinyes o dermatofítosis són infeccions degudes a fongs que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles o els pèls Hi ha diversos tipus de tinya segons l’espècie de fong que n’és responsable i la localització de la infecció Causes Les tinyes són causades per una infecció deguda als dermatòfits, un grup de fongs microscòpics molt comuns que inclou tres gèneres Microsporum , Trichophyton i Epidermophyton Els dermatòfits poden viure als teixits de l’organisme humà o dels animals, o al terra La infecció es pot contreure quan la pell entra en contacte amb qualsevol objecte o teixit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina