Resultats de la cerca

Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…

El recull aplega la poesia escrita entre el 1895 i el 1900, que es distribueix en tres apartats Al primer, Visions , Maragall es planteja l’objectiu d’elaborar i legitimar una teoria de la identitat nacional catalana a partir de la recerca d’unes determinades constants en uns mites autòctons, collectius, que extreu de la literatura romàntica de la Renaixença Per fer-ho possible, dona una forta expressió simbòlica a les característiques que el nacionalisme finisecular havia considerat definitòries del caràcter català l’individualisme, el pragmatisme, el sensualisme o el materialisme Els cinc…

Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa , de Josep Maria de Sagarra Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea , amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats  actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros , Maria Vila , Mercè Bruquetas , Rafael Anglada o Lluís Orduna , i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia 1954 L’any 1957 estrenà Juli Cèsar , de William …

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…

Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…

Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat Elegit diputat…

Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…