Resultats de la cerca

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb…

Estudià dret i després, oposant-se als interessos de la seva família, música al conservatori de la seva ciutat natal Més tard anà a Viena, on fou deixeble d’E Mandyczewsky, antic amic de Brahms Debutà a Graz el 1917 i quatre anys més tard Bruno Walter el reclamà a Múnic, on començà a destacar El 1923 era Kapellmeister a l’òpera de Múnic Entre el 1931 i el 1954 fou director musical de diversos teatres d’òpera, com els d’Hamburg 1931, Dresden 1934 i Viena 1954 Dirigí sovint les orquestres filharmòniques de Berlín i de Viena Fou present al polèmic Festival de Salzburg del 1938, poc…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels semiesfèrics Consisteix en un recipient semblant a un perol -collocat damunt un suport-, al qual se subjecta una membrana tesada amb un sistema que permet fer sons afinats en percudir-la amb unes macetes Les timbales solen ser emprades en grups de dues o més És l’únic tambor usat en la música culta occidental que produeix notes d’afinació determinada i està dotat de recursos que li permeten canviar amb precisió la nota en què està afinat durant la interpretació Aquesta característica singular fa que s’integri…

Fou alumne del Conservatori d’Israel i més tard es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian gràcies a les beques obtingudes de les fundacions Amèrica-Israel i Helena Rubinstein El 1969 començà la seva carrera de solista tocant amb la Filharmònica de Nova York, al Lincoln Center, en un concert que tingué un gran èxit Ha actuat amb les millors orquestres i a les principals sales de concerts del món, inclòs l’Auditori de Barcelona L’any 1970 debutà com a director d’orquestra a Londres Del 1980 al 1987 estigué al capdavant de la Saint Paul Chamber Orchestra de…

Estudià musicologia a la Universitat de Praga, i rebé classes particulars de V Novák Posteriorment, a Viena, es perfeccionà amb JB Foerster 1911-12 Del 1915 al 1921 dirigí diverses orquestres a Hamburg, Brno, Moravská Ostrava i, finalment, a Praga, on fou segon director de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat També dirigí el cor Hlahol, amb el qual feu algunes gires Nomenat professor de composició al Conservatori de Praga, exercí alhora com a crític musical en "Národní Osvobození" Treballà a la Ràdio Txecoslovaca 1930-45 i el 1947 emigrà als EUA, on ensenyà teoria musical al…

Passà la infantesa a Califòrnia, i del 1900 al 1902 visqué a Leipzig Tocà la viola amb l’Orquestra Simfònica de Los Angeles entre el 1909 i el 1919, activitat que compaginava, a San Francisco, amb feines en sales de cinema, teatres de vodevil i cabarets, i amb conjunts de ragtime El 1917, i fins l’any 1933, fou contractat per Paul Whiteman com a arranjador, la qual cosa el convertí en una de les figures capdavanteres del jazz simfònic de l’època per la seva capacitat de barrejar la complexitat de la música clàssica amb els ritmes sincopats de les orquestres negres Es feu cèlebre…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El…

Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període…

Estudià piano, direcció d’orquestra i composició al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació a la Hochschule de Berlín, d’on sortí el 1961 per estudiar a Siena amb S Celibidache 1961-1963 El 1964 debutà a Milà amb Don Giovanni , de Mozart A partir d’aleshores, començà a treballar per a diferents teatres d’Itàlia i el 1967 ho feu com a assistent de Victor De Sabata, amb la filla del qual es casà El mateix any debutà a la Scala milanesa i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Direcció de la RAI Un any més tard, i després de la seva presentació a Chicago…