Resultats de la cerca

Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals

Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola

En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa

Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al grup semític…

No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià

Hom parla de so clar en referir-se al so que fa el pulmó normal en ésser percudit, o bé de so mat amb relació al so que no produeix vibracions i que hom obté percudint la cuixa o bé un òrgan massís, com, per exemple, el fetge, o bé de so timpànic per a referir-se al so semblant al d’un timbal, que hom obté percudint la regió gastroentèrica o qualsevol altra regió dilatada per gasos

En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit

És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna

El Consell General de la Vall d’Aran modifica les normes ortogràfiques de la parla aranesa, oficials des de l’any 1983 Amb aquesta mesura es pretén facilitar la modernització de l’aranès i permetre la incorporació de nous conceptes, amb vista a la docència També s’ha aprovat la unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d’Aran, que igualment dificultaven les tasques dels docents El Consell també aprova la creació de l’Institut d’Estudis Aranesos