Resultats de la cerca
Es mostren 1366 resultats
Miquel Espinós Curto
Ciclisme
Ciclista de pista.
Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons…
Fórmula
Esports de motor
Publicacions periòdiques
Revista d’esports de motor publicada a Barcelona entre el 1966 i el 1976.
En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’…
Dragut
Història
Corsari turc.
Des del 1533 hom té notícies de les seves accions de pirateria contra naus venecianes Carles V encarregà la seva persecució a Andrea Doria Fou fet presoner i conduït a Gènova 1540, però obtingué molt aviat la llibertat i continuà les seves accions al servei de Solimà S'alià amb Enric II de França per afeblir el poder espanyol a la Mediterrània El 1547 atacà la costa valenciana, però fou rebutjat per les naus de Vicenç Penya-roja El 1549 intentà, sense èxit, de saquejar el monestir de la Trinitat de Morvedre el 1550 saquejà Pollença, i l’any següent, Messina Participà en l’assalt…
Manuel Va Esteve
Futbol
Futbolista.
Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze Posteriorment…
Pujada de Sant Feliu de Codines

El motociclista Eduard Carol, conduint una Montesa, durant la Pujada de Sant Feliu de Codines (1968)
Arx. Josep Cassart
Automobilisme
Motociclisme
Competició motociclista i automobilística de muntanya.
Fou creada l’any 1959 per la Penya Motorista 10 × hora En l’edició del 1982 se celebrà un homenatge al pilot sabadellenc Joan Fernández, que havia guanyat setze vegades la prova Entre el 1986 i el 1989, l’Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí foren els encarregats d’organitzar la competició Des del 1996, després d’uns quants anys d’aturada, s’encarrega de l’organització l’Escuderia Vall del Tenes, i la prova està reservada només per a automòbils L’any 2008 se celebrà una edició puntual i exclusiva només per a motos, organitzada per l’Escuderia Bages, durant la qual…
Fundació privada Unió Recreativa Laru
Esport general
Club poliesportiu de Mataró.
Fou fundat l’any 1975 per un grup d’amics habituals del restaurant Can Laru i inicialment s’orientava a la pràctica del futbol a través de la Penya Laru Disposa d’un complex esportiu propi de 20000 m 2 , amb un camp de futbol, dos camps de futbol 7, un camp de futbol sala, tres pistes de tennis de terra batuda, dues pistes de pàdel, piscines, un frontó i un gimnàs Organitza lligues de futbol, futbol 7 i futbol sala, amb més de vuitanta-cinc equips inscrits És membre de l’Asociación Nacional de Fútbol 7 i té un equip que participa en el Campionat d’Espanya Gestiona l’Escola Tinika…
Santiago Castrillo Martínez

Santiago Castrillo Martínez (a l’esquerra)
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Dirigent ciclista.
Membre de la Unió Ciclista La Salut, el 1982 n’esdevingué director dels equips amateurs Fou president de la Penya Ciclista Poblenou 1982-90 La temporada 1983 fou director de l’equip juvenil de la PC Poblenou i la UC La Salut L’any següent dirigí l’equip juvenil de la Unió Esportiva de Sants, càrrec que compaginà amb la tasca de seleccionador català per a amateurs i juvenils, en una època que també exercí de seleccionador de ciclisme femení fins el 1992 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 fou tècnic de ciclisme Fou president del Club Ciclista Casmar 2001-03 i…
Josep Ametllé Huguet
Ciclisme
Ciclista.
Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…
Antoni Asensio Forca
Altres esports de combat
Lluitador i àrbitre de lluita.
Després d’iniciar-se l’any 1948, s’incorporà a la Penya Cultural Barcelonesa el 1951 Fou campió de Catalunya de lluita en les categories de 74 i 82 kg 1962-66 i subcampió en tres ocasions 1951, 1952, 1959 Fou també subcampió d’Espanya en tres ocasions El 1960 fundà el club de lluita El Hogar Obrero del Bon Pastor, on competí i feu d’entrenador Posteriorment fundà el Centre Social Baró de Viver El 1969 obtingué el títol d’àrbitre i l’any següent fou escollit representant de clubs i lluitadors a la Federació Catalana de Lluita També exercí com a delegat de la selecció catalana El 1980 fou…
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina