Resultats de la cerca
Es mostren 3652 resultats
Xavier Goerlich i Lleó
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931
François de Fortià-Durban
Història
Militar
Militar francès.
Com a comandant d’un regiment d’infanteria, prengué part activa en la guerra dels Segadors i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer Lluís XIV li infeudà Fortià i Fortianell era descendent de Sibilla de Fortià Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban Fou governador d’aquesta plaça des del 1679
Piazza Armerina
Detall dels mosaics del passadís de la gran cacera de la Villa del Casale (Piazza Armerina)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província d’Enna, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre agrícola i miner sofre Producció de torrons Fou fundada al segle XI com a plaça d’armes Bisbat des del 1817 L’església catedral del 1627, amb campanar gòtic del segle XV conté diverses obres d’art Prop de la ciutat es conserven les restes d’una interessant villa romana Villa del Casale del segle IV, amb mosaics policromats, potser residència imperial o d’un personatge important
Niort
Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer
Santiago Vidal, readmès a la carrera judicial
El Tribunal Suprem permet al jutge Santiago Vidal tornar a exercir El 26 de febrer de 2015 el Consell General del Poder Judicial va inhabilitar-lo per tres anys per haver redactat un esborrany de constitució catalana i participar en actes independentistes Transcorregut aquest temps, la petició de reingrés li és denegada fins ara i, a banda, no es reincorporarà a la plaça sinó que haurà d’opositar
L’Ajuntament de Barcelona sanciona Barcelona amb la Selecció
L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa de 3000 euros a la plataforma Barcelona amb la Selecció, que va installar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per a retransmetre el partit de l’Eurocopa de futbol del 27 de juny entre les seleccions espanyola i italiana El motiu és la installació d’una pantalla gegant sense autorització ni llicència i sense mesures de seguretat a la via pública
espai públic
Sociologia
Espai físic o virtual que pot assolir, en contraposició a l’àmbit privat, una observació generalitzada i simultània de tots els membres de la comunitat.
L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets
Carles Grau
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, deixeble de Pere Costa.
Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa
Joaquim Bernadó i Bertomeu
Tauromàquia
Torero.
Prengué l’alternativa a Castelló de la Plana el 1956 D’estil molt elegant amb la capa i la muleta, tingué un persistent defecte a l’hora de matar Es retirà l’any 1983 Fou el torero espanyol que més vegades torejà a Mèxic, amb un total de 155 A la plaça Monumental de Barcelona torejà 243 vegades Fou comentarista en les corrides televisades i professor de l’Escola Taurina de Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina