Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
l’Aranyó

Castell de l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del segle XIV n'era senyor Arnau d’…
Roser Bofill i Portabella
Periodisme
Literatura catalana
Periodista.
Estudià a l’Escola de Periodisme del CIC, i es graduà en una de les primeres promocions d’aquesta institució Muller del periodista Llorenç Gomis , codirigí amb ell la revista El Ciervo des del 1956 i collaborà a Saó L’any 1974 fundà la revista Foc Nou , com les anteriors, d’inspiració cristiana En fou directora des dels inicis fins a l’any 2000, que passà a ser-ne editora Presidenta de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català 1989-92 i de l’Associació d’Amics del Montseny, la seva trajectòria professional fou reconeguda l’any 2006 amb la Creu de Sant Jordi i el 2008 amb el premi…
Sant Sixt de Miralplà

Vista general de l’església de Sant Sixt de Miralplà, ubicada al municipi de Vic
© Fototeca.cat
Capella
Capella rural situada a poca distància vers el NW de la ciutat de Vic (Osona), prop de la carretera de Vic a Berga.
Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat
oligotròfic | oligotròfica
Ecologia
Dit del medi que té poques substàncies nutritives, com els llacs amb poca vegetació aquàtica, sovint profunds, o els de les regions muntanyenques.
pàtera

Vas votiu o pàtera de l’anomenat tresor de Tivissa, procendent del poblat ibèric del Castellet de Banyoles
© Fototeca.cat
Arqueologia
Plat de poca fondària, al més sovint de metall (argent o or), emprat a l’antiga Roma per als sacrificis i les libacions.
Equivalent a la φιάλη grega, podia tenir un relleu cònic al centre pàtera umbilicata
canat
Recipient de poca cabuda, generalment cilíndric i fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar-hi blat o qualsevol altre gra.
escambell
Tecnologia
Tamboret de poca alçada que serveix per a posar-hi els peus quan hom està assegut, o per a pujar-hi de peus.
William Harrison Ainsworth
Literatura anglesa
Escriptor romàntic anglès, autor de truculentes novel·les de tema històric, de poca profunditat moral i psicològica, però dotades de misteri i d’imaginació.
Conreà també el periodisme i es dedicà al negoci editorial, i a Londres obrí un saló literari, freqüentat per Dickens i Thackeray, entre d’altres Destaquen les seves novelles John Chilverton 1826, Jack Sheppard 1839, The Tower of London 1840, Old St Paul’s 1841, Guy Fawkes 1841
Santa Cecília de Celrà (Orellà)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església des del migdia, amb l’absis, en el qual s’insinuen lesenes, però sense el fris d’arcuacions que devien tenir a la part alta ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Santa Cecília de Celrà són enmig d’uns camps abandonats, a poca distància i a un nivell més baix de les ruïnes del poble i castell de Celrà, situats al nord-oest d’Orellà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 14” N - Long 2° 14’ 39"E S’hi accedeix, fins a poca distància, per una pista que surt d’un revolt molt pronunciat de la carretera que porta a Orellà D-4b,…
Merla cuablanca
Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina