Resultats de la cerca
Es mostren 4651 resultats
Sant Julià de Puigfarner (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, si és que no era independent, al lloc de Puigfarner Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, la qual devia perdre posteriorment, ja que l’any 1685 era sufragània de Sant Miquel de Castellar El lloc de Puigfarner és conegut des del 1022 i pertanyia al senyor de Castellar, Seguí, que deixà al seu fill, Company, la torre de Puigfarner El 1027 trobem el camí de Sant Julià i el 1078 el senyor de Castellar, Company Seguí, feu una deixa a Sant Julià de Puigfarner L’existència de l’església es continua constatant el segle XII, quan era…
Sant Martí de Centinyà (Coll de Nargó)
No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprà a C de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Centinyà, que quedà integrat al vescomtat de Castellbò En el Spill … del 1519, el lloc de…
Santa Maria Savila (Castellar de la Ribera)
Art romànic
De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers, no queda cap rastre Les primeres notícies històriques que hem trobat són del segle XIII El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa cinc sous a Santa Maria de Zavilla Segles més tard, el 1775, Josep Vila i Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona Lasala permís per a traslladar el temple de lloc El trasllat tingué lloc el 13 de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple, bastit amb carreus de l’antiga església, no fou acabat fins l’any…
François Morel
Música
Compositor canadenc.
Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué…
Barcelona Búfals
Futbol americà
Club de futbol americà de Barcelona.
Fou fundat el 1988 per Jaume Tamareu, Antoni López, Pere Calvo i Ramon Calvo amb el nom de Búfals de Poblenou, seguint l’impuls del club pioner Badalona Dracs Fou un dels membres fundadors de la Federació Catalana de Futbol Americà 1989 i aconseguí el subcampionat de la primera Lliga Catalana, creada la temporada 1988-89 i en què participaven quatre equips Guanyà dues Supercopes de Catalunya 1993, 1996 Posteriorment passà a anomenar-se Barcelona Búfals Participa en la Lliga espanyola de futbol americà LNFA i en la Lliga Catalana, on quedà segon classificat Disposa d’equips en categories…
Partido Reformista Democrático
Partit polític
Partit espanyol centrista i reformista creat a finals de 1984 per Miquel Roca i Junyent amb el Partido Demócrata Liberal liderat per Antonio Garrigues Walker i restes de l’extingida Unión de Centro Democrático.
Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral…
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus…
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes construccions de la urbanització…
Santa Maria de Fares (Sant Ferriol)
Art romànic
L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…
Tallarol gros
Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora Aquesta és una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina