Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
catedral de Sogorb
El claustre de la catedral de Sogorb
© Fototeca.cat
Temple principal de la bisbat de Sogorb, sota l’advocació de Santa Maria.
La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa reforçada…
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo,…
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a…
Albert Viladot i Presas

Albert Viladot
TV3
Periodisme
Literatura catalana
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació —premsa, ràdio i televisió— A partir del 1978, treballà a Mundo Diario , Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico , a més de collaborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general El Món , El Temps , Tiempo , Interviú i Mundo Després de ser codirector de la revista Cultura , passà a ser director del diari Avui , on ja collaborava setmanalment amb una crònica política Des…
,
Joan Carrera i Planas

Joan Carrera i Planas
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué estrets…
Pilar Benejam i Arguimbau
Geografia
Pedagoga i geògrafa.
Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears 1961, és llicenciada en pedagogia 1966 i en història 1972 per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia 1985 per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professora emèrita Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i directora…
Xosé Manuel Beiras Torrado
Política
Polític, economista i advocat gallec.
Després d’estudiar a la Universitat de la seva ciutat natal, amplià coneixements professionals a París i Londres Representant històric del nacionalisme d’esquerres gallec i profundament hostil a Manuel Fraga , el 1963 fundà el Partit Socialista de Galícia en la clandestinitat, en el qual milità fins el 1977 Participà en l’assemblea constituent del Bloque Nacionalista Galego BNG el 1982, promovent la unió de diverses forces nacionalistes, i esdevingué diputat des del 1985 entrant de ple en la política professional Deu anys després fou elegit portaveu nacional del BNG, càrrec des del qual n'…
Masaccio
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Tommaso Guidi di Giovanni.
Hom en desconeix la formació Documentat a Florència des del 1417, recollí les noves experiències artístiques del seu temps i continuà, en ple apogeu del gòtic internacional, la renovació pictòrica iniciada un segle abans per Giotto di Bondone En són exemples el Tríptic de San Giovenale, a Cascia 1422, la seva primera obra coneguda, i el Políptic de Pisa 1426, avui dispers, dels quals hom conserva la Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres, l' Epifania Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín i la Crucifixió Museo Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols A partir del…
Josep Llorens i Artigas
Arts decoratives
Ceramista i crític d’art.
Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…
Ramon Lapiedra i Civera
Física
Físic, acadèmic i activista cívic i cultural.
Doctor en física teòrica per la Universitat de París 1969 i per la Universitat de Barcelona 1974 Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978 Catedràtic de la Universitat de València 1982, en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina