Resultats de la cerca

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí, i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte…

La declaració de parc nacional correspon a la més alta autoritat competent del país on es troba, la qual en regula l’accés i vetlla per protegir aquests sistemes naturals i fer respectar els seus valors El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, als confins dels estats nord-americans d’Idaho, Montana i Wyoming, creat el 1872 per acord del Congrés dels EUA i ratificat pel president USGrant Seguiren el parc nacional de Banff, a la província d’Alberta, creat pel parlament del Canadà el 1885, i el 1894 el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda A Europa, on grans espais…

Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’…

L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956 El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica A l’època moderna…

Situació Església molt transformada però que conserva l’absis romànic, datable al segle XII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Orenç centra el nucli de població homònim, situat al vessant sud-occidental dels tossals de Sant Salvador Mapa 32-10213 Situació 31TCG120915 Per a arribar-hi des de Sopeira, s’ha de seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert i, a l’altura de l’embassament d’Escales, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera que porta a Sant Orenç JAA-MLIR Història Permet suposar ja l’existència d’aquesta església un document de l’any 1088, que esmenta un…

La caseria de Cancer 462 m d’altitud és a migdia de Graus, dominant l’antiga ribera de l’Éssera, per l’esquerra S’hi arriba per l’antic camí de Graus a Aguilaniu Probablement el nom de Cancerh conserva en la seva arrel el fet d’haver estat un antic castell L’any 1085, en l’organització del castell de Graus, l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan concedí a Vidal Garcés de Cavallera, pregat pel rei Sanç Ramírez, “ illo Castello qui est exiente de Valle Magna ” en heretat i en propi alou, a més d’unes hisendes al castell de Graus, i establí com a termenals d’aquest nou castell des de l’Espluga…

Com el seu nom indica, el lloc del Castesillo era fortificat Es troba situat entre els castells de Llaguarres i de l’Ametllera, a la capçalera del torrent homònim i al peu de la crestallera de la serra, vers septentrió En aquest indret es localitza una balma no gaire grossa amb signes evidents d’haver estat habitada, bé que possiblement també ha estat utilitzada més recentment com a cleda Curiosament, l’entrada resta senyalitzada per una roca en forma de bolet i foradada pel bell mig Documentalment consta que vers mitjan segle XI es va crear una quadra en aquest indret, dita de Llaguarres, a…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica…

Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…