Resultats de la cerca

Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva…

Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut a l’entorn…

El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San Fernando,…

Fundat el 1969, nasqué sota la tutela del Collegi Institució Pedagògica Sant Isidor L’equip sènior inicià la competició federativa el 1979 i l’any 1986 assolí l’ascens a la segona divisió estatal Durant l’única temporada en aquesta categoria, disputà els seus partits a la pista de la secció esportiva Sant Medir, entitat on s’integraren tots els equips arran del trasllat de l’escola al carrer del Comte Borrell El 1994 passaren a formar part del Club Bàsquet Sants Finalment, l’any 1997 es creà el Club Bàsquet IPSI, que donà cobertura als equips de categories superiors, mentre que…

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’…

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i establí les bases per a la recuperació de la Volta a Catalunya Fou redactor dels diaris El Diluvio , El Noticiero Universal i Mundo Deportivo , i cobrí diverses edicions del Tour de França Rebé la insígnia d’or 1964 i la medalla d’or 1977 de la Volta a Catalunya i les medalles de les federacions catalana i espanyola de ciclisme i del Tour de França Conegut com l’avi Torres , l’organització de la Volta a Catalunya l’homenatjà en diverses ocasions i inaugurà la placeta Ramon Torres 2010, a Barcelona

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Fundada l’any 1988 amb l’objectiu d’organitzar activitats extraescolars per a nens, prengué rellevància quan, després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, se li confià la gestió de diversos equipaments esportius Gestionà una quinzena d’equipaments, la majoria a Barcelona, entre els quals cal esmentar el Centre Esportiu Municipal Can Dragó, el CEM Perill o el CEM Frontó Colom També donà nom a diferents clubs esportius, com l’Associació Esportiva Les Corts-UBAE, el Club Esportiu Handbol BCN-Sants-UBAE o l’Agrupació Atlètica Catalunya-UBAE, l’equip femení de la qual fou campió d’…