Resultats de la cerca
Es mostren 7273 resultats
suspensió de pagaments
Economia
Dret
Dret mercantil
Situació d’insolvència transitòria d’un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent.
Es diferencia de la fallida fallit pel caràcter transitori Els supòsits són la solvència del comerciant, la impossibilitat de satisfer els pagaments el dia del venciment i la petició de la suspensió fundada en els supòsits anteriors Comporta certes modificacions en els drets dels interessats, anàlogues a les de la fallida, bé que sense efectes sobre la situació personal del deutor, sinó tan sols sobre el seu patrimoni, que resta afectat i controlat en totes les seves operacions per la intervenció judicial a través d’interventors que representen els creditors
província de Xàtiva
Província
Demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern liberal el 1822.
El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes
valenciana
Música
Dansa de parelles cantada, pròpia de diverses comarques del País Valencià, que pertany al grup de la jota, tot i que té moltes similituds amb el fandango.
De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat
novellette
Música
Peça breu, generalment per a piano.
Aquesta denominació prové del títol novelletten que R Schumann donà al recull de vuit peces breus per a piano que integren el seu opus 21 1838 Com altres peces característiques del segle XIX impromptu , fantasia, balada, etc, peça de caràcter , la novellette no implica una determinada estructura formal, sinó que respon, segurament, a algun motiu o estat d’ànim que inspirà la seva composició Posteriorment, altres compositors, com NW Gade, A Glazunov o F Poulenc, han donat també el nom de novellette a obres seves, sobretot per a piano
corranda
Música
Cançó curta, sovint associada a una dansa, que desenvolupa un tema breu i que, moltes vegades, té l’aparença d’una improvisació.
L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls
Escola de Catí
Música
Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) i dels pobles del voltant que, al segle XVIII, actuaven a les esglésies i parròquies del País Valencià.
El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades
Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits
Sistema de crèdits sorgit de la Declaració de Bolonya.
Permet incrementar la transparència dels sistemes d’educació superior i facilitar la mobilitat dels estudiants universitaris arreu dels estats que formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES, mitjançant la transferència de crèdits Estableix en 60 crèdits europeus o crèdits ECTS el volum de feina total d’un estudiant a temps complet durant un curs acadèmic Cada crèdit europeu equival a unes 25 o 30 hores, referides no solament a les hores lectives, sinó comptabilitzant també les de pràctiques, les d’estudi o treball personal, etc
Rosaviakosmos
Astronàutica
Acrònim rus d’Agència Espacial Federal Russa.
L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats
escola de Manchester
Política
Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d’un grup d’homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55.
Damunt la base de l’experiència comercial, de l’ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d’expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social El seu principal instrument polític fou l’Anti-Corn Law League, fundada el 1839 per combatre l’aranzel del blat Però, de fet, més que la seva abolició, que aconseguí el 1846, anhelava una transferència de poders dins la societat
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina