Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
òxid de bor
Química
Sòlid semitransparent, d’aspecte vitri, higroscòpic, que és preparat per ignició de l’àcid bòric.
És amfòter té molta avidesa per l’aigua, i per reacció amb ella es converteix en àcid bòric És emprat en metallúrgia, en anàllisi química, en la fabricació de vidres resistents al foc, etc
clorur de mercuri (II)
Química
Sòlid cristal·lí que es presenta en forma de cristalls incolors que es fonen a 277°C.
Conegut com a sublimat corrosiu , actua com a metzina molt potent, poc soluble en aigua però molt en etanol i propanol Forma nombroses sals dobles, com el HgCl 2 2NH 4 Cl, o complexes, anomenades cloromercuriats , com el NH 4 2 HgCl 4 H 2 O És emprat com a desinfectant, en els embalsaments i com a antisèptic tòpic
nitrat de potassi
Química
Sòlid cristal·lí, higroscòpic, de gust salí, soluble en l’aigua, que es fon a 337°C.
Hom l’obté per reacció del clorur de potassi amb l’àcid nítric, i es troba també a la natura associat amb el guano Fou emprat antigament en la fabricació de la pólvora, i actualment troba aplicació en la preparació d’adobs especials
cilindre
Cos sòlid de secció circular, que fa el mateix gruix en tota la seva llargada.
hidroxianisol butilat
Química
Sòlid d’olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohols i en el propilenglicol.
És combustible Hom l’utilitza com a antioxidant de greixos, olis i plàstics
colcòtar
Química
Òxid de ferro(III), de color vermell, emprat com a pigment sòlid i com a abrasiu.
deixatar
Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli.
clorur d’estany
Química
Sòlid cristal·lí, d’aparença greixosa, soluble en aigua i en els dissolvents orgànics més corrents.
Hom l’obté per l’acció, en calent, de l’àcid clorhídric concentrat sobre l’estany És emprat en tintoreria com a agent reductor, en l’estanyada per galvanotècnica, en l’obtenció de pigments, en soldadura, etc
coet
Saturn-V de tres fases amb mòdul d’allunatge (LEM)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Grup autònom propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…
piròmetre
Piròmetre de radiació total: per mitjà del parell termoelèctric mesura l’energia de la radiació concentrada al disc; a baix, movent el mirall la imatge del cos calent, inicialment desenfocada (a), es forma en el disc (b)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar temperatures elevades, basat en qualsevol dels fenòmens variables que depenen de la temperatura.
Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió d’alguna substància cas dels cons de…