Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
La Humanitat
Periodisme
Diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de “L’Opinió”.
Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
senescal
Història
Gran oficial del palau d’un sobirà.
D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de…
Fine Gael
Política
Partit polític irlandès fundat el 1933.
Liderat per William Cosgrave té l’origen en el Cumann na nGaedheal Partit dels Irlandesos, partidari de l’Estat Lliure d’Irlanda sorgit del tractat angloirlandès del 1921, que es presentava com a garant del pragmatisme i l’estabilitat, i que governà del 1923 al 1932 Derrotat pel Fianna Fáil , l’any següent Cosgrave fundà el Fine Gael fusionant el seu partit amb altres formacions Principal oposició al Fianna Fáil, arribà per primer cop al govern en una coalició de cinc partits liderada per John Costello 1948 Després de l’establiment de la República d’Irlanda 1949 derivà cap a posicions de…
Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Comunicació
Organisme públic instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals.
El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 de 5 de juliol de 1996 del Parlament de Catalunya El consell de govern aprovà el seu funcionament al gener del 1997 Té funcions consultives i d’assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera collegiada Du a terme estudis d’anàlisi i seguiment del compliment de la normativa sobre televisió i ràdio en diferents àmbits sobre la violència, interrupcions publicitàries, continguts sexistes, impacte sobre la infància, imatge de collectius i minories i és l’organisme encarregat d’adjudicar les freqüències…
Francesc Antich i Oliver

Francesc Antich i Oliver
© Presidència Govern Illes Balears
Política
Polític.
Llicenciat en dret, treballà en diversos organismes de l’ajuntament de Palma Afiliat al PSOE , fou secretari de Política Institucional 1987-90 i d’ordenació del territori de la Comissió Executiva 1994-97 de la Federació Socialista de Mallorca des del 2000 amb el nom de Partit Socialista de les Illes Balears , de la qual fou elegit secretari general el 1997 Ha estat alcalde d’Algaida 1991-97 i diputat al Parlament Balear des del 1992 Fou conseller al Consell Insular de Mallorca 1992, la Comissió de Medi Ambient del qual presidí en 1995-99 En les eleccions del 1999, un pacte Pacte de Progrés…
Sallent de Xàtiva
Sallent de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, estès a banda i banda del riu de Sallent
, a la vall baixa, i accidentat a l’W, pels vessants orientals del Montot (417 m) i, a l’E, pel tossal Negre (253 m) i el Montolivet (222 m), al límit amb la Costera.
La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu…
Fortaleny

Campanar de l'església de Sant Antoni Abat de Fortaleny
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la dreta del Xúquer, davant el terme de Sueca.
El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca El poble 994 h…
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del…
assaig de compressió
Tecnologia
Assaig en què una proveta d’un material és sotmesa a un esforç de compressió.
És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina