Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Sant Feliu de Domeny (Sant Gregori)
Art romànic
El lloc, conegut antigament com “Parietes Ruffini” és documentat l’any 834, quan el bisbe de Girona Guimer obtingué de l’emperador Lluís el Piadós un diploma de confirmació dels béns de la seu de Girona La mateixa denominació apareix als diplomes de l’any 844 de Carles el Calb dirigit al bisbe Gundemar i de l’any 898 de Carles el Simple al bisbe Servusdei El topònim “Domeni” , derivació de l’antic “Dominicum” o “Dominium” , apareix l’any 1245 en el testament de Guillem de Cabanelles, en el qual llegà uns molins a la seu de Girona Hi ha notícia de l’església des de l’any 882 El 1035 consta una…
Santa Cecília de les Serres (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Parròquia rural reconstruïda sobre una base romànica, visible sobretot en el seu absis F Tur Aquesta església presideix el petit nucli rural de les Serres, situat a 311 m d’altitud, dominant la vall del Ter Mapa L38-12295 Situació 31TDG732504 La població de les Serres es troba al peu de la carretera que porta de la de Girona a les Planes d’Hostoles i que surt a 18 km de Girona, dos abans d’arribar al nucli de Sant Martí de Llémena JAA Història És una església parroquial que apareix esmentada l’any 1019 “ Sancta Cecilia de Carcar ” i també l’any 1362 “ Santa Cecilia de…
Ṙobẹrt Sẹdraki K’oč’aryan
Política
Polític armeni.
Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i el convertí en un…
Calàbria agulla
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…
Casal de Rama (Ripoll)
Art romànic
Aquest casal es trobava situat en terme de Ripoll, prop del terme del castell de Pena, tocant al riu Ter, aigües amunt de la vila de Ripoll, prop de Ribamala Inicialment el lloc no tenia cap fortalesa vers l’any 1275 s’inicià un primer intent de fortificar el lloc de Rama, però els feudataris del monestir de Sant Joan de les Abadesses havien destruït la construcció allegant que era massa prop del castell de Pena i li faria la competència De nou l’any 1298 hom emprengué una nova fortificació, que altra vegada fou deturada Fou l’any 1316, quan les obres foren represes d’una manera…
puig de Balandrau

El puig de Balandrau, a l'esquerra
© Xevi Varela
Cim
Cim destacat (2 584 m) de la serra que separa les valls de Ribes (Freser) i Camprodon (Ter), entre els termes municipals de Queralbs i de Vilallonga de Ter (Ripollès).
També és conegut amb el nom de pic de Malandrau
Albons

Albons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís de Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per…
Santa Maria de Besora
Santa Maria de Besora
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de…
Pontmajor
Barri
Barri de la ciutat de Girona, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l’antic terme municipal de Sant Daniel.
Es formà prop del pont Major , que en aquest indret creua el riu La seva església Mare de Déu de la Pietat fou bastida el 1572, en estil gòtic havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona es constituí parròquia el 1927
Adrien-Maurice de Noailles
Història
Militar
Militar.
Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina