Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial. La calàbria petita (Gavia stellata) ateny 56 cm i en plomatge hivernal (a dalt a l’esquerra) es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta) és característica per la taca verme/losa del coll. La calàbria agulla (Gavia arctica) ateny 64 cm i en plomatge hivernal (al mig a l’esquerra) és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu (al mig a la dreta) és característica per l’aspecte ratllat del pit i la taca fosca del coll. La calàbria grossa (Gavia immer) té el bec més robust, cosa que permet diferenciar-la, juntament amb les dimensions (car ateny 76 cm), de l’espècie anterior, a l’hivern (a baix a la dreta); a l’estiu (a l’esquerra) es distingeix fàcilment pel color fosc del cap i el ratllat del mantell.
Marisa Bendala.
Aquesta és la més nombrosa de les calàbries que es presenten al nostre litoral, i ha estat catalogada com a una hivernant regular a l’extrem nord dels Països Catalans. Al Rosselló hiverna un petit nombre d’exemplars, on han estat citats fins a 20, a l’estany de Salses, en el decurs de l’hivern de 1982-83; a l’Alt i el Baix Empordà el cas és el mateix, ja que normalment s’observen al voltant de 25 exemplars a la badia de Roses. No obstant això, també arriben a produir-se concentracions més grans, essencialment abans del retorn cap a les àrees de cria; això deu ser la causa de les més de 40 calàbries censades a la gola del Ter l’01.03.80, els 10 exemplars vistos el 07.03.85 i els 10 observats en aquest mateix indret el 12.04.69. La calàbria agulla esdevé més rara cap al S, per la qual cosa és una hivernant rara al delta del Llobregat (dos exemplars el gener de 1981 i dos el mateix mes de 1985), excepcional al delta de l’Ebre i inexistent al País Valencià. A les Illes és també excepcional, i només ha estat citada a Mallorca (dos ocells el 21.12.28) i a Formentera (dos exemplars el 07.01.85 i un el 20.05.24). Aquesta rarefacció cap al S, com passa també amb la calàbria petita, hom la relaciona amb la ruta transcontinental que segueixen per anar des de llurs àrees de cria fins a les d’hivernada.
A diferència de la calàbria petita, aquesta espècie pot trobar-se també a llacunes litorals i fins i tot interiors, la qual cosa passa també amb la calàbria grossa; efectivament, hom coneix la seva presència a l’estany de Salses i al de Canet, a l’embassament de Vilanova de la Raó (Rosselló), a molt poca distància de la costa; i a l’embassament de Tremp, localitat aquesta extraordinàriament interior on es va veure un exemplar els dies 14 i 15.12.74. Com les altres calàbries, aquesta es troba preferentment en aigües de poca fondària, de fons fangós o sorrenc i riques en peixos.
L’arribada d’aquesta espècie té lloc cap a mitjan novembre i hi roman fins al començament o a mitjan abril, encara que en un nombre escàs en aquest darrer temps. Excepcionalment ha estat citada en dues ocasions el mes de maig: a la gola del Ter el 09.05.64 i a Formentera el 20.05.24.