Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
raïm de guineu
Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana
cal·lítrique
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les cal·litricàcies, monoiques, de tiges primes i ramoses i fulles oposades no estipulades, amb les flors masculines reduïdes a un estam i les femenines a un ovari bicarpelar amb dos estils, cadascun dividit en dos lòbuls amb un òvul cadascun.
El fruit és un esquizocarp Són plantes pròpies de les aigües dolces estancades o de corrent molt lent
cirialera
Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, gairebé sense fulles, amb tiges llenyoses, dretes, de branques verdes i sucoses, dividides en articles, i de flors molt petites, disposades en grups de tres dins una concavitat, a les juntures dels articles.
Creix en terrenys salins litorals
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
Sant Fructuós d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…