Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Riurau

Sector de Riurau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), al NE del poble.
Rafelguaraf

Ajuntament de Rafelguaraf
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts (329 m alt.) de les muntanyes que limiten per l’W la Valldigna.
Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment El poble 1948 h agl 2006, rafelguerenyos 40 m alt és al…
llimoner
Fulles de llimoner
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les rutàcies, de 3 a 6 m d’alt, de fulles amplament el·líptiques, amb el pecíol alat o marginat, de flors blanquinoses i de fruits (les llimones) en hesperidi, oblongs, de color groc i de tast àcid.
Sembla oriünd del SE d’Àsia, però el seu conreu és molt antic als països mediterranis
tarongerar

Tarongerar a Alzira
© Vicenç Salvador Torres Guerola
rellotge de campanar

Rellotge de campanar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Tecnologia
Rellotge de grans dimensions que, situat en torres, campanars o edificis, indica l’hora mitjançant una o diverses esferes i, sovint, mitjançant el toc de les campanes.
En aquest darrer cas, és possible que no hi hagi indicador visual de l’hora El toc de les hores es fa normalment a través d’una campana de so agut per indicar els quarts i una de so més greu per a les hores Hi ha rellotges de campanar que també ho són de carilló
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
Borgonyà
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situat a l’esquerra del Ter, a la part interior d’un meandre encaixat.
Fou aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es convertí en una de les colònies més majestuoses de la conca del Ter El 1903, els Coats s’associaren amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes nasqué aleshores, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir L’empresa deixà de treballar el 1999 i des d'aleshores l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i el Museu del Ter han maldat per reconvertir la colònia en un espai d'interès turístic i pedagògic L’any 2013 el conjunt fou declarat bé cultural d’interès nacional per la…
barranc d’Espés
.jpg)
El barranc d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Barranc
Afluent de l’Isàvena per la dreta, on desguassa abans de l’estret d’Ovarra, que discorre per les terres d’Espés i d’Alins, dins el municipi de les Paüls (Ribagorça).
castell de Dunnottar

Vista del castell de Dunnottar (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Castell
Castell medieval en ruïnes, emplaçat sobre un penya-segat rocallós a la costa NE d’Escòcia, uns 3 km al S d’Stonehaven.
Datat als segles XIV i XV, és probable que ja existís abans una important fortalesa al mateix lloc La seva situació li permeté desenvolupar un paper estratègic en el control de les rutes de transport d’Escòcia, tant per mar com per terra El castell té una planta en forma de L
Glamis

Vista del castell de Glamis (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Localitat
Localitat d’Angus (Escòcia).
Hi ha el castell de Glamis, on passà la seva infància la reina mare d’Anglaterra Elisabet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina