Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…
Salvador de Madariaga y Rojo
Salvador de Madariaga
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…
Jesús Ferrero
Literatura
Escriptor castellà.
Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra…
Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga
Historiografia
Historiador.
Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la…
Alfred Döblin

Alfred Döblin
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Metge als barris obrers de Berlín i socialista, s’exilià a França el 1933, i el 1940 als EUA En acabar la guerra tornà a Alemanya Considerat un dels renovadors de la tècnica novellística alemanya, escriví drames, assaigs, novelles i contes Les primeres obres, de temes històrics i fenòmens collectius, són expressionistes Die drei Sprünge des Wang-Lun ‘Els tres salts de Wang-Lun’, 1915, Wallenstein 1920, Berge, Meere und Giganten ‘Muntanyes, mars i gegants’, 1924 i Berlin Alexanderplatz 1929, que tracta del fenomen de les metròpolis modernes, alienadores de l’individu A l’exili inicià una…
Josep Noguera i Balart
Submarinisme
Submarinista.
S’inicià el 1953 i començà a competir el 1955 L’any següent es feu soci de l’Associació de Pesca Submarina Fou campió de Catalunya en dinou ocasions, campió d’Espanya individual quatre cops 1957, 1958, 1960, 1962 i una per equips 1959 Debutà en un Campionat del Món l’any 1958, i guanyà tres títols mundials per equips 1959, 1961, 1973, el darrer dels quals, celebrat a Cadaqués, com a capità de l’equip campió L’any 1975, després d’assolir el darrer títol català, es retirà de la competició Posteriorment exercí d’entrenador i desenvolupà tasques directives a la Federació Espanyola d’Activitats…
,
Josep Burgaya i Riera
Historiografia
Historiador i polític.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…
Abel Paz
Historiografia
Nom amb què és conegut el militant anarquista i historiador Diego Camacho Escámez.
Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de…
deflació
Economia
Augment del poder adquisitiu del diner com a conseqüència de la baixa en l’índex de preus.
En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la…
Llibre del sindicat remença
Història
Llibre que recull les actes de les reunions dels pagesos de remença en un gran nombre de parròquies de la Catalunya Vella entre el 13 d’octubre de 1448 i el 10 de març de 1449.
Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de la lluita d’…