Resultats de la cerca

Els representants més importants del grup foren II Repin, VI Surikov i VV Vereixtxaguin Vitalitzaren l’art rus i portaren llur producció artística per tot Rússia L’origen d’aquesta associació prové de la revolta d’un grup d’estudiants 1863, el qual refusà de tractar el tema obligat per l’Acadèmia El festí dels déus a Walhalla A partir d’aquest fet, les preocupacions socioestètiques del grup foren principalment les de reflectir les inquietuds de la vida quotidiana i popularitzar les seves creacions

Havent entrat a l’orde dominicà 1879, fou actiu promotor de l’estudi crític de la Bíblia en el camp catòlic, tot i les dificultats amb què topà per part de l’integrisme catòlic Fundà, a Jerusalem, l’École Pratique d’Études Bibliques 1890 i la “Revue Biblique” 1892 Entre les seves moltes obres es destaquen Méthode historique 1911, els comentaris als quatre Evangelis Marc, 1911 Lluc, 1921 Mateu, 1923 Joan, 1925 i Introduction à l’étude du Nouveau Testament , en tres volums 1933-37

Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó

Fou prestidigitador abans de dedicar-se al cinema Descobrí molts trucs cinematogràfics sobre els quals després basà la seva obra, plena de fantasia Realitzà més de 4 000 pellícules, d’una durada d’entre 1 i 15 minuts, on presentava jocs de màgia, viatges extraordinaris, contes fantàstics, esdeveniments històrics, tot allò que podia fer meravellar el públic Entre els seus films cal destacar Le voyage dans la Lune 1902, Le royaume des fées 1903, Le voyage à travers l’impossible 1904, À la conquête du Pôle 1912

L’any 999 hi ha documentada la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere d’ Arcas , topònim identificat amb Valldarques, tot i que les afrontacions que s’expliciten en el document no permeten establir el lloc exacte de la seva situació Aquest esment és, d’altra banda, l’únic conegut relatiu a aquesta església Hom podria pensar que es tractava de la capella del castell de Valldarques, situat al costat del riu de Valldarques, però és tan sols una suposició

L’oca d’Egipte es troba a tot Àfrica dessota el Sàhara, Egipte, Palestina i potser algun sector de l’Àfrica sahariana També hi ha una població que fou introduïda a Anglaterra en el segle XVIII i que ha esdevingut feréstega Dels Països Catalans solament es coneixen dues dades, molt probablement d’exemplars escapats de zoològics o aviaris, dels quals és un component freqüent El 120468 fou mort un adult totalment manso a l’albufera de València i el 150581 un exemplar a l’estany de Salses

Ànec cabussador que nidifica principalment a les porcions occidentals del Canadà i al N i centre dels EUA, així com a la península del Labrador, el SW de Groenlàndia i Islàndia A tot Europa, llevat d’Islàndia, és un morell molt rar, amb la major part de les citacions anteriors al 1960, any a partir del qual es manifestà una clara davallada de la població islandesa Als Països Catalans hom coneix solament la dada de Saunders, d’un mascle jove mort el 22121871 als marjals de València

A la zona de Pomar, a l’actual casa de Cal Comte, masia fortificada del segle XV amb reformes posteriors, es conserva encara la capella dedicada al Sant Crist Tot i que probablement té un origen medieval, està massa remodelada i coberta d’estucs per poder-la datar en època romànica sense fer-hi abans un estudi arqueològic Antigament era orientada a llevant Al segle passat, hom va traslladar l’altar als peus de la nau Els documents, però, no parlen mai d’aquesta capella

És l’actual capella particular dels senyors del castell de la Ràpita, del qual tenim referències des del 1105 Fou a l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de la Ràpita Tot i que no es documenta fins al segle XIV, el seu origen ha de ser anterior El 1391 el capellà de la Ràpita contribuí amb 13 sous i 7 diners a la dècima de la diòcesi d’Urgell L’església actual és un edifici de tradició romànica, molt reformat al segle XVIII

Aquesta ermita es troba encimbellada al límit septentrional del terme 986 m, a ponent de Cogumella i vora la cruïlla de camins que menen a Esdolomada, Merli i Carrasquer Hi puja un vell camí des de la mateixa carretera de l’Isàvena, on s’agafa el brancal de Roda Tot i que no apareix a les notícies de l’època, es tracta d’una construcció de tradició romànica Modernament l’absis fou ensorrat i al seu lloc fou oberta l’actual porta d’entrada