Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Josep I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1750-77).
Era fill de Joan V i de Maria Anna d’Àustria Deixà el govern a les mans del ministre Pombal, que dugué una política reformista típica del despotisme illustrat L’atemptat contra el rei el 1758 donà pretext a Pombal per a expulsar, processar i executar alguns aristòcrates Un atac de feridura obligà el rei a nomenar regent la seva muller, Maria Anna Victòria d’Espanya 1776
Julia Jankovich-Besan Javier
Hípica
Amazona.
S’especialitzà en la modalitat eqüestre de salts d’obstacles Competí representant l’Open Sports Club del Prat de Llobregat Guanyà la medalla de plata al Campionat d’Espanya de ponis B per equips juntament amb Carlota Miret, Maria Cabré i Maria Curtichs 2011 També assolí la medalla de bronze als Campionats d’Espanya de ponis 2007 Rebé el Premi d’Honor de l’Esport Català 2009
Sant Miquel de la Roqueta (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Roqueta Encara que s’assentava al costat de l’edifici del castell de la Roqueta, Inicialment tingué funcions de parròquia del terme, fins que en una època indeterminada passà a l’església de Santa Maria Depengué del monestir de Santes Creus com el castell i l’església de Santa Maria, per donació dels senyors del terme El castell de la Roqueta es documenta a partir de l’any 960, quan el comte Borrell donà al seu fill Isarn el castell de la Roqueta, que el seu pare Sala de Conflent havia aprisiat L’…
Sant Salvador de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Petit edifici que s’aixeca aïllat en un extrem de la carena de l’Aguda ECSA-X Solé El temple de Sant Salvador de l’Aguda es troba aïllat a l’extrem d’una carena muntanyosa, a uns 400 m de l’església de Santa Maria de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG677310 Des de l’església de Santa Maria de l’Aguda, cal seguir una pista que vorejant la carena hi porta XSB Història Aquesta església fou una capella de la parròquia de Santa Maria de l’Aguda És esmentada per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera donaren la capellania de…
el Mir
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria de Besora (Osona), al SE del poble, vora el torrent de la Clarella.
república Ambrosiana
Història
República proclamada pels milanesos a la mort de Filippo Maria Visconti (1447) per tal de defensar-se dels venecians.
En reclamar, però, l’ajuda del gendre de Filippo, el condottiero Francesco Sforza, aquest suprimí la república i es féu proclamar duc 1450, malgrat l’oposició del poble
Rocaprevera

Santuari de Rocaprevera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià al S de Torelló (Osona), a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.
És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca El 1429 en fou renovada la capella Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte JMPericas La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació amb el priorat…
noguerornis
Paleontologia
Gènere d’au fòssil descrita al jaciment del Cretaci inferior de la Pedrera, a Santa Maria de Meià (Noguera).
Representat per diversos ossos dels braços i del pit, el seu caràcter d’au queda clarament en evidència per la presència de plomes Era de mida no superior a la d’un passerell, però mostrava ja caràcters més avançats que l’arqueoptèrix, la primera au coneguda El noguerornis es relaciona molt estretament amb l’iberomesornis, del Cretaci inferior de Las Hoyas Conca
Mela Mutermilch
Retrat del pintor L.G. (1910), per Mela Mutermilch
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora polonesa, coneguda amb el pseudònim de Mela Muter (de nom real Maria Melania Mutermilch), naturalitzada francesa el 1902.
Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat Museu d’Art Modern de Barcelona—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició collectiva d’artistes polonesos Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París 1913 foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on aglutinà un grup internacional…