Resultats de la cerca

Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya

A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium

Estudià Vilniu i Kaunas Conreà la traducció, l’assaig i sobretot la poesia, d’una certa influència impressionista Eileraščiai marese ‘Poesies en els mars’, 1930, Vermes ‘Fonts’, 1937 i Gyvenimos tvanas ‘L’ona de la vida’, 1940 El 1944 es traslladà als Estats Units, on escriví els reculls poètics Sparnus man meta paukštės ‘Llenço ales de les aus’, 1947 i Mėlyna diena ‘El dia blau’, 1967 Cal destacar el seu llibre de contes Nuodem ė s ‘Pecats’, 1932

Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant fugint de la inquisició, es refugià a Ginebra, on publicà diversos tractats teològics i traduccions d’obres de Joan Calví L’obra que li ha donat més nom és la revisió de la traducció de la Bíblia al castellà feta a partir de les fonts hebrea i grega per Casiodoro de Reina 1602, la qual ha estat fins avui l’única versió castellana reeditada constantment pels protestants

És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda

Hom ha discutit llargament el significat del seu nom, i encara actualment no ha estat aportada cap solució definitiva, malgrat els treballs de PMaas La Suda és el més gran dels lèxics grecs que s’han conservat comprèn prop de 30 000 mots de caràcter gramatical, etimològic, biogràfic, geogràfic, històric, científic i literari Inspirada en fonts diverses Hesiqui de Milet, comentaris hellenístics tardans, cronografies bizantines, etc, és particularment valuosa per a la història literària de l’antiguitat

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

Segons Eusebi de Cesarea, era nadiu d’Alexandria, on ensenyà i predicà vers els anys 120-140 Anteriorment algunes fonts el situen a Pèrsia Volia fer remuntar les seves doctrines fins als apòstols Pere i Maties Hom troba referències a les seves obres, totes perdudes llevat d’alguns fragments de comentaris a l’Evangeli, en les dels apologistes cristians que volien refutar-lo, on s’exposa una cosmologia emanatista, una antropologia dualística i una moral força austera

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante