Resultats de la cerca

El 1672 restà unit al ducat de Saxònia-Gotha El 1826 tornà a tenir entitat pròpia i durà fins el 1918, en proclamar-se la república, i el 1919 fou incorporat a l’estat de Turíngia

És anomenada “la Revolució Gloriosa”

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…

Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La primera notícia directa del castell és de l’any 1067, en…

Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…

L’antic terme de Rocamora és situat a la banda oriental del municipi, a l’inici de la vall de Sant Magí Aquest indret no apareix documentat fins l’any 1168, que Guillem de Cervelló, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem els drets que tenia en diversos llocs, entre els quals hi havia el de Brufaganya i Rocamora, tot especificant que d’aquest darrer indret li deixava tan sols la tercera part dels seus drets amb la condició que aquesta part li fos donada després de la mort del seu germà Ramon També la nissaga dels Clariana posseïa drets al terme del castell de…

Els seus fills, en lluita contra els bizantins, conqueriren el sud d’Itàlia i Sicília Guillem d’Hauteville , dit Braç de Ferro mort el 1046, conquerí la Pulla el 1042 i en fou el primer comte El seu germà Robert d’Hauteville , dit Guiscardo mort el 1085, quart comte, conquerí Calàbria, Messina, Tàrent, Bari, Salern, Benevent, Amalfi i Durazzo i el 1059 esdevingué primer duc de Pulla i Calàbria Fills seus foren Mafalda de Pulla-Calàbria i Boemond I d'Antioquia , príncep de Tàrent, que fundà el principat d'Antioquia Altres fills de Tancred foren Jofre d’Hauteville mort el 1063,…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels…

Les dades documentals d’aquesta fortalesa són escasses i tardanes Al segle XIII surt esmentada com a afrontació en un document de venda d’una casa situada dins la vila d’Igualada El 1321 la tornem a trobar en un acte de reconeixement que fan Arnau Hicfreses i la seva família a Guillem Amat sobre l’establiment del pati i la casa situats “en la casa de la força de dita vila” d’Igualada El 1321 el tal Guillem Amat i la seva muller, Geralda, vengueren a Guillem de Brines l’esmentada casa i pati Poc temps després, Berenguer de Sant Genís estableix les…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels…