Resultats de la cerca

Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de…

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…

Estudià arquitectura a Barcelona També feu estudis de pintura en aquesta ciutat Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i un any després marxà a Colòmbia Hi obrí, amb un soci, una oficina, on preparava i produïa programes de ràdio i televisió Es dedicà a diverses disciplines com l’antropologia, la història, la ciència i la tecnologia avançada Fou un dels fundadors de la facultat de filosofia de la Universidad Nacional i fou catedràtic a la facultat d’arquitectura Fou nomenat director de l’Instituto Colombiano de Antropología Posteriorment, fou professor a la Universidad Javeriana…

Destinat a Nova Espanya actual Mèxic, fou alferes de la companyia del presidi de Santa Rosa de Corodeguachi Mèxic Arran de la seva experiència militar, pel desembre de 1774 el capità Juan Bautista Anza el proposà al virrei de Nova Espanya, Antonio María de Bucareli, com a tinent de l’expedició que havia de colonitzar i poblar la badia de San Francisco, i fundar-hi un presidi i una missió L’expedició sortí 1775 de l’actual estat mexicà de Sonora, del presidi de San Miguel d’Horcasitas arribà a San Francisco 1776 i fundà el presidi, del qual Moraga fou el primer comandant, i, posteriorment, la…

Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas